Quan pensem en els artistes del metro, ens vénen al cap els músics, però també n'hi ha d'altres, més discrets, que retraten els usuaris dins els combois, en secret. ÀLEX RAVENTÓS, dibuixant "La gent no se n'adona, no tinc llapis, mai no pensarien que estic dibuixant." L'Àlex Raventós fa quatre anys que dibuixa al metro, on troba perfils de gent molt diferents . ÀLEX RAVENTÓS, dibuixant "El metro és molt divertit. La realitat sempre supera la ficció, hi ha de tot... gent esperant, escoltant musica..." Quan una persona l'interessa, treu ràpidament la tauleta, i amb l'aplicació ArtRage en fa un primer esbós, que després completa quan arriba a casa. La tauleta mòvil li ho ha posat tot més fàcil. ÀLEX RAVENTÓS, dibuixant "no m'embruto els dits, puc ampliar... L'iPad està adaptat a la llum interior." Ara l'Àlex té una col·lecció de centenars de retrats: als del metro i s'hi afegeixen els que fa a les biblioteques. Els penja tots a una pàgina Flickr. D'aquests retrats subterranis, voldria fer-ne una exposició, als passadissos d'alguna estació perquè, segons ell, aquests dibuixos pertenyen al metro.
Àlex Raventós es defineix com a pintor, dibuixant i professor de dibuix. Tota la vida ha fet apunts del natural amb especial predilecció pel retrat, però des que es va comprar un iPad, va decidir canviar llapis i bloc per la tauleta. “Em fixo en la gent que m’agrada o em transmet alguna cosa i la dibuixo”, diu Raventós, que va descobrir la comoditat i la versatilitat de la tauleta per seguir fent els seus retrats.
Va començar dibuixant amb el programa Brushes, però després es va passar a ArtRage. “És molt complet. Et permet pintar amb aquarel·la, rotulador, olis… i sembla que ho estiguis pintant; i sense embrutar-te els dits”, riu. Apunta altres avantatges de la tauleta, com la “possibilitat d’ampliar el dibuix i perfilar detalls molt petits”.
El metro com a inspiració
Quan va adquirir la tauleta, Raventós va trobar en el metro de Barcelona una xarxa inesgotable d’inspiració. “Al metro hi ha una varietat impressionant de gent que no s’acaba mai”. Diu que es diverteix observant els possibles objectius dels seus retrats i té predilecció pels grups de gent: “M’agrada la relació que agafen entre ells. Retrato gent esperant, amb actituds divertides, persones consultant el mòbil, gent dormint…”
La curta durada del trajecte fa que de vegades faci una fotografia amb el mòbil i acabi de perfilar el dibuix a casa seva. Els seus retrats es poden veure a una galeria de Flickr, però el seu somni és poder-les exposar a mida gran als passadissos del metro.
