Molta expectació, en la presentació de la mostra 'Joan Miró. L'escala de l'evasió'. L'exposició, inaugurada pels prínceps d'Astúries, és la més important sobre l'artista català que s'ha pogut veure a l'Estat espanyol en vint anys. Tampoc el conseller Ferran Mascarell ni la ministra González Sinde no van perdre's l'acte amb què s'encetava la retrospectiva que ha portat fins a Barcelona 170 obres, que inclouen pintures, escultures i dibuixos sobre paper. Les primeres sales de la mostra exploren els vincles de Miró amb Catalunya. S'hi presenta especialment la relació amb la masia familiar de Mont-roig i la inflexió que li va suposar traslladar-se a París i acostar-se al surrealisme. En la secció central de l'exposició, s'hi reflecteix el drama de la Guerra Civil, amb protestes explícites de l'artista i les peces que va pintar per encàrrec de la República. Finalment, una última secció examina els últims anys de la dictadura franquista, amb un Miró atret per les pintures monumentals de gran impacte contemplatiu. L'exposició arriba a Catalunya després de passar per la Tate Modern de Londres, on la van veure 300.000 espectadors. A la Fundació Miró, s'hi estarà fins al 18 de març.

La mostra ‘Joan Miró. L’escala de l’evasió arriba a Barcelona després de ser cinc mesos a la Tate Modern de Londres i d’haver rebut 303.000 visitants. L’exposició, que serà a la Fundació Miró fins al 18 de març del 2012, presenta 170 pintures, escultures i dibuixos de l’artista català procedents de diverses col·leccions públiques i privades. La mostra comença amb les obres que posen de manifest el vincle de Miró amb Catalunya i per això la primera sala està presidida per ‘La Masia’, una obra que va pertànyer a Ernest Hemingway.

Les altres sales fan un repàs a les pintures elaborades durant la Guerra Civil, la postguerra espanyola i la transició. Aquí s’hi pot veure l’entrada en contacte de Miró amb el surrealisme i els treballs que va realitzar per encàrrec dels republicans.

L’exposició ha estat concebuda pels comissaris de la Tate Matthew Gale i Marko Daniel en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró de Barcelona.