Els mateixos mals de sempre, però adaptats a les retallades en sanitat del segle XXI. La maldecaps d'Argan aquesta vegada es veuen agreujats per la desestabilització del món capitalista. ALBERT PUEYO, actor i director "Havia fet el clàssic fa molts anys, Amb tot el que estava passant de retallades a la sanitat em va semblar que era un bon moment perquè d'adequava molt." Un personatge que guanya pes en aquesta nova versió és la figura del curandero. Els falsos savis que tant maleïa Molière ara els trobem retratats en programes televisius d'hores intempestives. JORDI FORNIELES, actor "M'he empassat moltes matinades mirant personatges com Sandro Rey, Maestro Joao, Octavio Acebes. El que tenen és carisma. La gent se'ls creu, perquè tot i que són frikis, tenen carisma." Unes cordes sostenen l'atrezzo de l'espectacle per simbolitzar així la inestabilitat amb què conviu del protagonista. De supersticions, cap ni una. El groc destaca en el vestuari de tots els personatges. I això que la tradició diu que Molière va morir vestit de groc mentre representava aquesta obra. Fins al 5 de maig el Guasch Teatre acollirà 'El malalt imaginari'. Tot un clàssic que malgrat el pas dels anys continua vigent.
Els mals d’Argan, el protagonista, aquesta vegada es veuen agreujats per la desestabilització del món capitalista i les retallades en el sector sanitari. En aquesta versió guanya pes la figura del curandero. Els falsos savis que tant maleïa Molière ara els trobem retratats en programes televisius de tarot.
L’atrezzo de l’espectacle se sosté amb cordes per simbolitzar la inestabilitat amb què conviu el protagonista. I el vestuari defuig qualsevol superstició, ja que hi destaca el color groc, malgrat que la tradició diu que Molière va morir vestit de groc mentre representava aquesta obra.
El teatre Guasch acollirà ‘El malalt imaginari’ fins al 5 de maig.
