Cesc Gelabert va conèixer personalment Gerhard Bohner, qui va estrenar 'La secció daurada' al final de la seva trajectòria, el 1989. El català va assistir-hi i va quedar profondament impressionat. Sis anys després, quan Bohner era ja mort, reprenia la peça al mateix escenari de Berlín, l'Acadèmia de les Arts. Es pot dir que hi ha un abans i un després en Gelabert a partir d'aquesta coreografia, que no ha deixat de dur als escenaris de mig món durant tots aquests anys. CESC GELABERT, ballarí "És un resum de tota la seva carrera. Ell no és tan conegut, però és anterior a Pina Bausch, i un coreògraf extraordinari, amb una gran carrera... És com Bach coreografiat. Jo dic que és una anatomia de l'existència humana." Entre escultures de fusta i plexi-glas de Vera Röhm, Gelabert balla successivament a partir de diferents parts del cos. CESC GELABERT, ballarí "Les parts del cos, una cosa molt senzilla. Però el cos és també el símbol de l'univers, del món. Quan faig els moviments, sé exactament qui sentit té per a mi cada racó." Influenciada per l'abstracció geomètrica de la Bauhaus, la coreografia és probablement la més minimalista que ha abordat Gelabert. CESC GELABERT, ballarí "No hi ha res espectacular aquí. Tot és jo, els espectadors i la música. I prou. Llavors tu com espectador tens l'oportunitat de construir." El ballarí prepara una altra peça de Bohner per presentar-la a Venècia el proper mes de març.
