Internet i la globalització han transformat el concepte tradicional del temps i de l'espai, així com els mètodes de representació, tant del món com del pensament. Ordinadors i telèfons formen part del nostre dia a dia. HELENA TATAY, comissària de l'exposició "El mapa como sistema de pensamiento y de representación está completamente presente en nuestra vida. Lo que hacen los artistas es interrogarse sobre esas herramientas que utilizamos y cuestionan de alguna manera estos lenguajes." Els creadors proposen hipòtesis i maneres diferents d'analitzar la realitat per arribar a significats nous. L'exposició abasta des dels mapes neuronals de Santiago Ramón y Cajal de 1920, fins al mapa físic i social de Michael Druks, de 1974 o la trama urbana que Guillermo Kutica compon el 1991 amb xeringues. Hi són presents temes com la relació del cos o la psique amb el paisatge o els conflictes politicosocials. Els mapes imposen estructures de poder que l'art posa en qüestió. De vegades suposen el desplaçament de milions de famílies. Com aquest traç, amb el qual l'artista Zarima Hashmi reflexiona sobre les conseqüències per a la població de la línia de frontera entre l'Índia i el Pakistan. Fins al 28 d'octubre es poden veure les més de 140 obres de formats diversos, que procedeixen de diferents museus del món. Al costat dels artistes contemporanis, hi destaquen noms com els d'Edward Ruscha, Richard Long o Ana Mendieta, així com peces de Salvador Dalí o Paul Klee.
