Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) ha assistit a la cerimònia acompanyat dels seus fills i la seva primera dona i s’ha declarat molt content i honrat pel guardó. L’escriptor ha pronunciat un discurs en què ha volgut enaltir l’humor en les lletres, però on també hi ha tingut cabuda la reflexió: “Vivim temps confusos i incerts. No em refereixo a la política i l’economia. Aquí els temps sempre són incerts, perquè som una espècie atabalada i agressiva i potser dolenta, si hi hagués una altra espècie amb la qual ens poguéssim comparar”, ha assegurat Mendoza en un discurs carregat d’ironia.
A més, també s’ha definit com l’antítesi del Quixot: “És just el contrari del que em passa a mi. Jo crec ser un model de sensatesa i crec que els altres estan com un llum, i per aquest motiu visc perplex, atemorit i descontent de com va el món. Però en una cosa porto avantatge al Quixot: en què jo sóc de debò i ell un personatge de ficció”. Mendoza ha admès haver rellegit per tercera vegada la novel·la de Miguel de Cervantes després de “la cordial i inesperada trucada del senyor ministre” notificant-li la concessió del premi.
El lliurament del Cervantes és un dels actes centrals del Dia del Llibre, i, a més dels reis, han assistit el portaveu del Govern i ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. El rei ha elogiat Mendoza com a “mestre en el maneig de l’idioma” i “veritable ‘biògraf“ de Barcelona, una ciutat que ha propiciat “un extraordinari ecosistema cultural” i on, com en la seva obra, la convivència entre castellà i català “és natural”.
