L'escriptora basca Dolores Redondo va rebre ahir el Premi Planeta de mans del rei Felip VI . Tot i els nombrosos seguidors de la seva trilogia del Baztán, aquesta ferma defensora del rol de la dona en la novel·la negra, canvia de personatges i d'escenari. Ja no és la inspectora Amaia Salazar a Navarra, sinó un escriptor d'èxit que arriba a un poble de la Ribeira Sacra gallega, on el seu marit ha mort en un misteriós accident. S'hi queda per saber què ha passat i perquè coneix per primer cop la família política, una nissaga poderosa. El títol 'Todo esto te daré', al·ludeix a la cobdícia, un dels temes centrals del relat. DOLORES REDONDO "Este alegato contra la impunidad. El modo en que los presenta como nobles ociosos, viciosos, mecidos en sus vergonzosos privilegios que han mantenido durante siglos. Ese tipo de familia." El finalista Marcos Chicot tampoc no és cap desconegut. Amb la novel·la històrica 'El asesinato de Pitágoras' el madrileny ja va obtenir cert ressò. L'aprofita ara a 'El asesinato de Sócrates', en què de nou ambienta intriga i aventures a la Grècia dels segle V aC. MARCOS CHICOT "Yo no quiero mostrar un decorado donde transcurren los hechos. Yo quiero que el lector aprenda de la Grecia clásica, pero aprenda no soltando rollos. Aprenda dando una pincelada en cada página." Per Redondo aquest és un curs rodó. Al mes de març veurà la llum la versió cinematogràfica de 'El guardián invisible', primera entrega de la trilogia del Baztán.
L’escriptora basca Dolores Redondo és coneguda per haver escrit la ‘Trilogia del Baztán’, el primer volum de la qual va arribar l’any 2013. En aquesta edició del Premi Planeta, Redondo ha presentat l’obra de gènere negre ‘Todo esto te daré’, un relat d’intriga situat a Galícia que narra la història d’un escriptor d’èxit que descobreix la doble vida d’Álvaro Muñiz. Una novel·la, segons el jurat, a l’estil d’Agatha Christie d’una Espanya que sobreviu a la modernitat.
Marcos Chicot també ha portat el suspens i les aventures a la seva obra titulada ‘El asesinato de Sócrates’, ambientada a l’Atenes de la guerra del Peloponès i on apareix el filòsof Sòcrates. L’escriptor madrileny ja té experiència en els thrillers històrics perquè, de fet, amb aquest gènere va guanyar el Premi per la Cultura Mediterrània l’any 2015, amb ‘El Asesinato de Pitágoras’.
Abans de l’anunci dels premiats, entre els noms que sonaven per emportar-se el guardó hi havia Susanna Griso, Maribel Verdú o “un gallec que treballa a la televisió i és tot un casanova”. El jurat d’aquesta 65a edició ha estat compost per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Emili Rosales. Les obres han estat de procedència diversa, hi ha hagut exemplars d’Espanya, però també de l’Amèrica del Sud, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central i la resta d’Europa.
Entre alguns títols que es troben a la llista dels deu finalistes n’hi ha que estan relatats en un format molt cinemàtografic, altres que transcorren en alta mar i, fins i tot, algun que recorda la novel·la ‘El codi Da Vinci’. En els seus 65 anys d’història del guardó, s’han rebut 22.000 exemplars, amb una mitjana de 340 obres cada any, tot plegat ha comportat 42 milions d’exemplars venuts en total.
