La Fundació Joan Salvador Gavina, una entitat sense ànim de lucre, va néixer el 1979 al Raval amb l’objectiu d’atendre els infants i nens que hi havia pels carrers del barri. Eren temps en què l’escolarització no era obligatòria i per això als carrers del barri hi havia molts nens sols. 40 anys després el documental ‘Gavina. Fent volar els nens del Raval i del món’ fa un repàs de la situació en què vivien molts d’aquests nens abans i després del naixement de l’entitat. I ho fa a través d’entrevistes amb 32 persones. Són els protagonistes d’històries de superació explicades en primera persona pels llavors nens i ara adults, així com d’educadors i de voluntaris.

Una entitat amb 40 anys de vida

El context social en què va sorgir la Fundació Joan Salvador Gavina era diferent a l’actual, tot i això, l’entitat continua activa al Raval en un treball que se centra en el reforç escolar i l’educació a través de l’esport i del lleure. Al llarg de quatre dècades han passat per les aules de la Fundació Gavina, al barri del Raval, més de 7.500 infants i 1.500 voluntaris.

Un documental amb moltes veus

En Jordi Callejo era un nen als anys 80 quan va passar per l’entitat. Al documental explica que “la pobresa és a les nou de la nit, no poder menjar res i esperar-te al dia següent a veure si, quan venies aquí a Gavina podies esmorzar i menjar”. L’Ana Ruiz és un altre dels 32 testimonis que apareixen al documental. Ella continua a l’actualitat vinculada a la Fundació Gavina com a treballadora.  Recorda que “gràcies a què em van ajudar, en vam portar pel bon camí i vaig aconseguir canviar”. Recorda que el fet de tenir garantit un sostre on dormir així com roba i menjar, li van canviar la vida. L’Ana només té paraules d’agraïment per a la Conxita Mata, fundadora de l’entitat i pel germà Adriano.

“Es una lliçó de superació”

En Vicens Tomàs, codirector del documental, explica que “cada persona entrevistada, dels 32 que hi apareixen, et marcava per algun motiu. Era una sorpresa diària“. El missatge del documental, segons en Tomàs, és que “es pot sobreviure encara que sigui en situacions molt dures i qui ho aconsegueix, surt molt enfortit. És una lliçó de superació”.