Aquest Primer de Maig hem volgut fer feina, arremangar-nos i parar atenció a les relacions entre feina i treball, dos mots dinàmics i inquiets.
Tenim la percepció que a feina cada vegada li donem menys lloc. Podríem dir que donem menys feina al mot feina i, per contra, detectem que treball comença a ocupar tasques de significat que abans no li corresponien.
Origen de “feina” i “treball”, camins i sentits ben diferents
L’origen etimològic ens dona la clau per entendre per què percebem les paraules en un sentit o un altre. Feina, per exemple, prové del llatí FACIENDA, “coses que s’han de fer”. El significat coincideix amb el del Diccionari català-valencià-balear en la seva primera accepció: “Allò que s’ha de fer”. Per contra, treball deriva de treballar, que prové de la paraula llatina TREPALIARE, que vol dir turmentar.
És molt interessant veure que TREPALIARE prové d’una altra paraula llatina ben explícita, TREPALIUM, que, tal com diu el DCVB, era un instrument de tortura. Això explica que les primeres accepcions del mot treball en aquest diccionari siguin justament “molestar, donar turment” i també “sofrir, esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom, procurar amb esforç”, sentit més antic de la paraula treballar.
On comença la “feina” i on acaba el “treball”?
Tot i aquest origen dispar, amb el temps feina i treball han acabat compartint un mateix món de significat. Però malgrat que sovint són intercanviables, això no passa sempre. Així, podem “anar a la feina”, però ens grinyola quan sentim que “podem anar al treball” i hem de maniobrar per dir que, en realitat, “anem a treballar”.
El Termcat va elaborar una entrada durant el confinament que reflexionava sobre el terme teletreball. Explica la percepció més abstracte de treball i la més concreta de feina: “[…] amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina”.
[…] tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar.
La força del “treball” treu “feina”?
Per què ens fan dubtar alguns casos? Perquè el trabajo castellà a vegades és feina i d’altres, treball. En català central parlem de companys de feina, expliquem que algú s’ha quedat sense feina arran de la pandèmia o reneguem de com van els transports públics de plens per anar a la feina. En canvi, hi ha altres contextos que són menys clars. Per exemple, quan parlem de condicions, llocs o, fins i tot, roba.
Podríem dir que feina té més matisos de significat que no pas treball. Fa referència a l’ocupació amb què ens guanyem la vida, però va més enllà: també abasta les tasques o diferents activitats que fem i l’esforç o dedicació que suposen. Així, diem que hem tingut molta feina o que aprendre xinès suposa massa feina, però no que hem tingut molt treball o que suposa massa treball. En canvi, reservem el mot treball per parlar de l’acció o resultat de fer una cosa amb esforç. I també per parlar de l’activitat des d’un punt de vista econòmic, laboral o administratiu.
Com més abstracte i genèric és el concepte que volem expressar, feina va tendeix més cap a treball, com diu el Termcat, però el castellà també hi té a veure i, per influència, anem arraconant feina de l’àmbit oficial: de les oficines i dels contractes. L’ús de feina, sovint, queda reduït al registre col·loquial i pot acabar desapareixent del tot. I una frase com Tinc tanta feina que no tinc temps de treballar, ben viva i exemplificadora dels usos que estem dient, potser no s’entendrà aleshores.
Val a dir, però, que la influència també va en el sentit contrari: del català al castellà. És el cas de faena, variant dialectal ben viva en valencià, que prové del català antic i que existeix en castellà, com ens diu el ‘Diccionario de la lengua española’. Significa, entre d’altres, el treball corporal o mental, i ha format el verb derivat faenar. Ara bé, faena també s’utilitza en tauromàquia i potser s’acostaria més al significat llatí de treball que no pas de feina.
La saviesa popular, plena de feines i treballs
Com sempre, les frases fetes i refranys ens ajuden sovint a esbrinar quin mot emprar en alguns casos i també reflecteixen uns significats que potser avui dia no es conserven, però que ens lliguen amb l’origen i vivència dels mots.
Així tenim expressions com amb penes i treballs, que relacionem amb aquesta vessant més turmentosa de la paraula que ja veiem en l’origen llatí. En canvi, d’altres com qui no té feina, el gat pentina o qui parla molt treballant, poca feina va endavant ens exemplifiquen precisament que el mot feina va més enllà del significat de treball.
