El Casal Lambda és un dels punts de trobada de Cultura Trans. Un projecte que va néixer fa un any i mig amb l'objectiu de crear referents per a les persones transsexuals, sobretot artístics. POL GALOFRÉ, membre de Cultura Trans "Quan la majoria de nosaltres començàvem ens vam adonar que no hi ha referents, persones amb qui et puguis identificar, que et serveixin per construir-te com a persones, que siguin en positiu. Tant per a les persones trans com per als familiars de persones trans." L'art és l'eina que tenen per generar missatges constructius i explicar situacions quotidianes, però també per canalitzar dubtes i pors, de les persones que canvien de sexe. És el cas del Nac, que segueix un tractament a l'Hospital Clínic. NAC BREMÓN, dissenyador gràfic "Llevo seis meses de hormonación en terapia de reasignación hormonal y por ahora lo que pretendo es conseguir el diagnóstico para operarme y cambio de nombre." Actualment, per canviar la menció de sexe i el nom al dni és necessari un certíficat psiquiàtric que estableixi que la persona té un trastorn de disfòria de sexe. Una etiqueta que, segons Cultura Trans, és molt estigmatizant. Per això lluiten també perquè la seva opció no sigui considerada una malaltia.

La marató comença amb ‘Regretters’ un film de Markus Lindeen, sobre el canvi de sexe i el penediment al final de la vida. La pel·lícula dóna el tret de sortida a deu hores de cinema, pràcticament ininterrumput, amb la transsexualitat de rerefons. El director de la marató, Pol Galofré, explica que aquesta iniciativa és un dels projectes de Cultura Trans, que també organitza concerts, espectacles de cabaret, espais de creació i taules rodones vinculades a la temàtica transsexual. En la propera edició del Festival Fire!, que se celebra al juliol, tindran també secció pròpia.

L’octubre de 2011, un grup de joves que organitzava les manifestacions de visibilitat transsexual, transgènere i intersex de Barcelona, va iniciar Cultura Trans, un projecte que, a més de commemorar el Dia d’Acció Internacional per la Despatologització Trans, promou activitats que giren entorn del col·leciu i lluita pels seus drets com l’accés a la salut, al mercat laboral i a construir espais d’oci inclusius.

L’art els serveix de fil conductor per generar missatges constructius i explicar situacions quotidianes, però també per canalitzar dubtes i pors, de les persones que canvien de sexe. És el cas del Nac Bremón, que segueix un tractament a l’Hospital Clínic. Ell té 43 anys i en fa dos que va decidir fer el pas per començar tot el procediment que acaba amb una operació de canvi de sexe i el canvi de nom i menció de sexe al dni. Per això cal un certificat psiquiàtric que reconeix un trastorn de disfòria de gènere. Un procediment que sovint és “traumàtic i molt violent” i per això, segons en Nac, és essencial els grups de suport de les associacions. “T’hi identifiques amb el grup i t’ajuden a perdre les pors”, diu. Des de ben petit, els set o vuit anys, ell sabia que era diferent “però no tenia referents al meu voltant, per tant, no sabia el que em passava”.

Una de les prioritats de Cultura Trans és crear referents positius per a les persones transsexuals i els seus familiars. Per aconseguir durant tot el temps que dura el reconeixement, el canvi i l’acceptació, tenir el suport dels cercle més íntim.