Un concurs més àgil
A l’igual que l’any passat, el concurs se celebrarà en tres jornades: el 25 de setembre a la plaça del castell de Torredembarra, i l’1 i el 2 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Considerat l’espectacle casteller més gran del món, els seus responsables volen mirar ara d’agilitzar-ne la durada. Per això es posarà en marxa un sistema de rondes encavalcades que deixarà menys temps a les colles per muntar les seves estructures. De la mateixa manera, si una colla desmunta un peu, haurà de deixar passar dues colles abans de tornar-ho a intentar. Segons el director del Concurs de Castells de Tarragona, Xavier Gonzàlez, per la ciutat de Tarragona “és un honor poder acollir un esdeveniment com aquest”.
Bon paper de les colles barcelonines
A l’edició de 2014, les colles barcelonines van deixar una gran impressió. Els Castellers de la Vila de Gràcia (3d9f, 4d9f, 3d8a) van ser la millor colla de la ciutat en el concurs i van obtenir el cinquè lloc, seguits dels Castellers de Barcelona (4d8a, 4d9f, 3d9f) que van ser sisens. Els Castellers de Sants (3d9f, 4de9fc, i2d9fm) van obtenir la vuitena posició. Es dóna la circumstància que enguany les tres colles grans de la ciutat podrien apostar per algun castell de gamma extra.
Segons la classificació actual, que marca l’obtenció de plaça al concurs, les tres colles restants (Poble Sec, Sagrada Família i Jove de Barcelona) també tindrien la possibilitat de participar en la jornada del dissabte. A l’edició de 2014 els bandarres van ser vint-i-dosens (2d7, 4d8c, 4d7a) i els del poblet vint-i-setens (3d7xs, 7d7, 5d7). Mai fins ara les sis colles de la ciutat no havien participat totes plegades en el concurs.
Els detalls del Concurs de Castells de Tarragona s’han conegut en la presentació de la temporada castellera que s’ha fet a Barcelona, a l’antiga fàbrica Damm. Des de la Coordinadora s’ha explicat que la temporada 2016 arrenca amb 88 colles membres i una dotzena més en formació. La progressió de colles ha estat una constant en els darrers 20 anys, i ha vingut acompanyada d’una disminució significativa del nombre de caigudes. Si el 1996 el nombre de caigudes per castell era del 7,2 %, en els darrers anys s’ha reduït als volts del 3 %.
