Puja a l’escenari del Gran Teatre del Liceu la darrera òpera que va compondre Wolfgang Amadeus Mozart. ‘La clemenza di Tito’ arriba en una producció dirigida pel britànic David McVicar, de qui es va poder veure fa dues temporades ‘Andrea Chénier’.
La posada en escena de McVicar està inspirada en els quadres del pintor neoclàssic belga Jacques-Louis David, i el vestuari, en el del Directori de la Primera República Francesa, època coetània a l’escriptura de l’òpera, un encàrrec que Mozart va rebre mentre treballava en ‘La flauta màgica’. L’òpera, estrenada a Praga el 1791, havia de servir per festejar la coronació de Leopold II, rei de Bohèmia.
L’emperador magnànim
El llibret narra com Vitellia, filla de Vespasiano, convenç el seu amant Sesto per derrocar i matar Tito, el nou emperador. Però aquest sobreviu i, curiosament, no condemna els qui han comès traïció, en un acte de magnanimitat. Un drama polític seriós, allunyat del Mozart més transitat, que probablement per això no s’ha representat tant. “Crec que el gust per Mozart del públic, sovint, és per temes més lleugers”, comenta Marie Lambert, la directora de la reposició (McVicar no és a Barcelona).
El tenor Paolo Fanale en el paper de Tito, el de la mezzosoprano Stéphanie d’Oustrac en el de Sesto i el de la soprano Myrtò Papatanasiu com a Vitellia són algunes de les veus destacades d’un repartiment del muntatge. A l’altre hi figuren Dovlet Nurgediyev, Maite Beaumont i Vanessa Goikoetxea/Carmela Remigio.
‘La clemenza di Tito’ es representa en dos temps: sis funcions al febrer (19, 20, 22, 23, 25 i 27) i quatre a l’abril (17, 26, 28 i 29).
