L'Alícia és sorda de naixement. Estudia l'últim any de Psicologia i és la representant de la Comissió de Joventut de la Federació de Persones Sordes de Catalunya. Per ella, l'accés a l'oci és un dret fonamental per a tothom. ALÍCIA SORT "El cine espanyol és molt bo, té molta fama. A mi m'agradaria poder gaudir-ne com fa la resta de la gent. A la universitat, si em demanen veure alguna pel·lícula moltes vegades tinc problemes perquè després he de fer un treball, però si la pel·lícula no té subtítols em trobo aquesta barrera." Una barrera que superen mirant pel·lícules estrangeres en versió original. La pràctica es va estenent amb noves sales a la ciutat i, d'això, se n'aprofita el col·lectiu. Però la subtitulació és gairebé nul·la en el cas de les pel·lícules espanyoles. En el marc legal, tant la Constitució com la llei catalana fan referència a garantir l'accés de tots els ciutadans a productes audiovisuals i en totes les llengües, inclosa la de signes. Però segons la Federació de Persones Sordes de Catalunya... ANTONIO MARTÍNEZ, president de FESOCA "Per començar, no hi ha sancions. Sempre defensem les sancions perquè és compleixin més les lleis però no es fa. Justament hi ha una normativa més enfocada a les televisions. Al cinema hi ha un buit legal." L'altra realitat la trobem als DVD. La Pilar té la intenció de veure una de les últimes pel·lícules nominades als Goya. Al menú de subtítols només hi ha la versió anglesa i francesa. PILAR BLANCO "Hay idiomas, pero ninguno en castellano. Y, claro, no puedo entender nada. A veces cuando veo una película española mi familia me explica como traducción, pero es un rollo." Les pel·lícules espanyoles que se subtitulen són poques. Amb sort, les que tenen més interès comercial. Segons les distribuïdores, és un problema d'inversió. El públic que veu aquests films subtitulats no els compensa el cost de fer-ho.
“Jo no tinc la culpa de ser una persona sorda i crec que no costa tant incloure subtítols en una pantalla de cinema, de televisió o en un DVD”. És el testimoni de l’Alícia Sort, representant de la Comissió de Joventut de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Des d’aquesta entitat reconeixen que l’accés als continguts cinematogràfics ha millorat molt. “Tenim més recursos, sobretot a Internet i la televisió, però el cinema és una assignatura pendent”, explica Antonio Martínez, president de la FESOCA. El col·lectiu es veu obligat a veure només pel·lícules estrangeres en versió original ja que les espanyoles no acostumen a estar subtitulades.
“Potser en una pantalla de cinema, els subtítols poden molestar el públic que no és sord, però en un DVD, no entenem els motius”, argumenta l’Alícia. Està estudiant l’últim curs de Psicologia i en l’àmbit universitari també s’ha trobat amb aquesta barrera. “Si em demanen veure alguna pel·lícula moltes vegades tinc problemes perquè després he de fer un treball però si el film no té subtítols…” La qüestió queda suspesa en l’atmosfera d’un cinema buit.
En el marc legal, la Constitució i la llei catalana del cinema fan referència a garantir l’accés de tots els ciutadans a productes audiovisuals i en totes les llengües, inclosa la de signes. La disposició addicional primera de la normativa catalana estableix ajuts en innovació de sistemes de subtitulació. Però pel president de la FESOCA caldria “aplicar sancions per exigir que es compleixi la llei”. Malgrat l’interès de la federació per apropar l’oci a tothom, ara mateix es troben immersos en resoldre altres fenòmens com les persones sordes aturades o desnonades.
Innovacions embrionàries
El cinema Icària Yelmo programa de tant en tant sessions de cinema accessible. Utilitza la tecnologia Whatscine, basada en una aplicació per a telèfons intel·ligents, a través dels quals poden seguir el subtitulat de les pel·lícules. També tenen l’opció de fer-ho a través d’un intèrpret a la pantalla del dispositiu. “És un sistema molt embrionari perquè ens resulta incòmode seguir les pel·lícules i llegir els subtítols al mòbil”, explica Martínez.
Els creadors de Whatscine estan estudiant d’incloure l’app en unes ulleres de visió transparent. D’aquesta manera, l’intèrpret o els subtítols se superposen a la imatge en pantalla. Els cinemes, però, es mostren contraris a comprar-les. Així que, de moment, haurien de ser adquirides prèviament per l’usuari. Voregen els 700 euros. Fos a negre.
