El que havia de ser una reunió de poc més d'una hora va convertir-se en una tancada de 3 dies amb la complicitat dels frares dels caputxins de Sarrià. L'objectiu era constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants, però la pressió policial en va allargar el procés. Avui aquest espai, 50 anys després, s'ha tornat a omplir de molts dels que van participar en aquella assemblea que va servir per unificar diversos sectors en la lluita antifranquista. PAU VERRIÉ "Era el final d'un procés que portàvem ja anys treballant a les universitats. Lluitant per tenir una organització democràtica que defensés els drests dels estudiants i defensant el dret dels estudiants contribuissin a recuperar la llibertat i la democràcia." TERESA EULÀLIA-CALZADA "Va despertar un moviement polític que estava molt amagat i que la universitat obria moltes portes i arribava a molts més sectors que per exemple l moviment obrer o altres moviments que es poguessin produir." La Caputxinada va acabar amb l'assalt de la policia al covent dels caputxins. Els grisos van aconseguir dissoldre l'assemblea, però no van poder evitar el tancament de files del moviment antifranquista.
L’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell era un dels estudiants que van viure en primera persona la Caputxinada. Aquest dimecres ha participat en l’acte organitzat pel Memorial Democràtic en representació dels universitaris protagonistes de la tancada. També hi ha assistit Raimon Obiols, que en aquell moment era professor de la UB. Per part dels caputxins, hi han intervingut els frares Gil Parés, Enric Castells i Joan Botam, que va accedir a acollir els estudiants.
Pau Verrié va ser un dels estudiants que es van tancar al convent de Sant Agustí. En una entrevista a Barcelona FM ha reconegut que aquest dimecres al vespre s’ha retrobat amb persones que no veia des de la Caputxinada.Verrié ha assegurat que la pressió policial “va generar una repercussió ciutadana i un gran impacte social” però defensa que sense la intervenció dels grisos, l’assemblea hauria estat un acte rellevant igualment pel fet de ser la constitució d’un sindicat democràtic.
L’historiador del Memorial Democràtic Josep Lluís Martín Berbois ha destacat la importància de la Caputxinada perquè “va posar les bases de l’Assemblea de Catalunya”. També ha subratllat que els frares “van ser molt valents i compromesos” per acollir els estudiants i ha conclòs que “és de justícia recordar el seu paper”.
Els assistents a l’acte han pogut veure el vídeo ‘La Caputxinada’, produït pel CCCB, i han pogut visitar l’exposició fotogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb les instantànies que va captar un dels estudiants de la tancada, Guillem Martínez. Joanjo Bosk ha interpretat temes emblemàtics de la cançó protesta.
El 9 de març de 1966 més de 450 estudiants, intel·lectuals i professors universitaris es van reunir al convent dels caputxins de Sarrià per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Quan els participants anaven a sortir es van trobar els grisos a les portes del convent. Els frares van mitjançar amb les autoritats durant un setge policial que va durar 48 hores.
