L’endevinadora Sibil·la, provinent del món pagà i vestida amb mantell de seda, pronostica amb el seu cant l’arribada del Messies i una terrible fi del món. Com ja és tradició, aquesta peça medieval de teatre religiós és el toc d’inici de la missa del gall de la Catedral de Barcelona. Per vuitè any consecutiu, el Cor de Cambra Francesc Valls canta “a cappella” la melodia d’origen mossàrab que va ser traduïda al català al segle XIII.
Eulàlia Fantova, sibil·la i cantant del Cor Francesc Valls, explica que aquest personatge simbolitza poder i lluïment. “La Sibil·la és com un figura etèria que no pot interactuar amb el món però que té un símbol de poder”, afegeix. Pere Lluís, director del Cor Francesc Valls, assegura que l’única diferència entre el cant de la Catedral i el d’altres parròquies és que l’escenari s’ha conservat i és el mateix des del segle XV.
A banda de la Catedral, el ‘Cant de la Sibil·la’ es va poder sentir a sis temples més de la ciutat: a les parròquies de Santa Maria del Mar, Sant Gervasi i Protasi – Mare de Déu de la Bonanova, Santa Maria de Gràcia, Santa Maria del Pi i Sant Medir i a l’església de Sant Gaietà. Enguany s’hi va afegir per primer cop la parròquia de Santa Maria del Pi.
Una tradició de l’Europa medieval
El cant, declarat actualment Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la Unesco, va ser una tradició força estesa per l’Europa medieval, però es va anar desinflant a partir del segle XVI. Va desaparèixer arran del Concili de Trento, que el considerava un ritual pegà i la peça només es va conservar a Mallorca. A Catalunya, l’interès per la seva conservació no es va despertar fins al segle XIX, i l’església de Santa Maria del Mar va ser el primer temple que va recuperar el ‘Cant de la Sibil·la’ a la ciutat l’any 1948.
