Arnau Puig i Ricard Farré estrenen al Maldà ‘El bon policia’, una comèdia vodevilesca de Santiago Rusiñol. Buscaven un text poc conegut del patrimoni teatral català i va ser Xavier Albertí (molt avesat a recuperar gèneres populars) qui els el va recomanar.
Es va estrenar al Romea el 1905, quan a Rusiñol li començaven a arribar crítiques no gaire favorables. Del mateix any és ‘La lletja’, que els crítics van qualificar de masclista. ‘El bon policia’ va ser mal rebuda per inversemblant per bé que, segons consta en diaris de l’època, el públic va riure molt.
Bona persona, mal policia
“Això d’un policia i un sabater vivint junts va fer que molts miressin cap a un altre costat”, explica Ricard Farré. Cal afegir que el policia no té cap vocació; s’enrola al cos per pura necessitat econòmica, atès que manté un parell de fills.
La peça mostra un policia tou, que acaba confraternitzant amb aquells a qui hauria de detenir. Hi ha també molta crítica al funcionament arbitrari de la justícia, servida en escenes carregades d’ ironia. “És el text d’un Rusiñol irreverent, que es diverteix amb les bromes i els jocs de paraules”, comenten Puig i Farré.
El muntatge arriba al Maldà després de fer funcions al Teatre Aurora d’Igualada, amb cert rodatge. A l’estrena al Maldà s’ha notat, perquè els actors tenen molt ben apamats els gags. Meritòria la seva tasca desdoblant-se en 10 personatges (l’obra original en tenia 20).
