Amb la pandèmia es van accentuar els interrogants que envoltaven el nostre dia a dia, però el futur continua sent tèrbol, amb la guerra a Ucraïna, una crisi econòmica, i una crisi climàtica. Precisament, per debatre aquests i altres temes serveix la Biennal de Pensament, que el que vol és mirar de posar una mica de llum a totes aquestes incerteses. Després de l’edició del 2020 amb la ciutat, la democràcia i la tecnologia com a eixos vertebradors, enguany la biennal fa un pas més enllà i farà una edició simultània a Palma i València.
Un història, una cultura i una llengua comuna
Durant la segona setmana d’octubre, les tres capitals mediterrànies debatran sobre qüestions com la manera en què l’espai físic ha de respondre a reptes actuals i futurs, la salut de la democràcia o la pervivència del colonialisme. A partir d’aquests eixos temàtics compartits, cada ciutat ha adaptat la programació al seu gust, però sí que es faran, per exemple, activitats comunes com una lectura simultània de l’obra de Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Blai Bonet.
Pel que fa als convidats, ja s’han pogut confirmar alguns dels noms destacats que participaran en els debats oberts de la Biennal. Una de les veus que es podran escoltar és la del premi Nobel, periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx. També hi participaran la filòsofa i politòloga belga Chantal Mouffe i la directora de cinema argentina Lucrecia Martel.
La coincidència és fruit de la voluntat de les tres ciutats d’enfortir llaços a partir d’una cultura comuna i també per estimular el debat entre els ciutadans. És la primera vegada que les tres ciutats es posen d’acord per compartir l’organització d’un mateix festival.
És lògic que aquesta ampliació de la Biennal es faci en aquest espai compartit, no només a tres capitals de la Mediterrània, sinó que tenen un vincle cultural i, evidentment, una forma destacada, una llengua comuna”
En la presentació de la Biennal al Saló de Cent de l’Ajuntament s’ha pogut veure la bona sintonia entre els tres alcaldes. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha volgut destacar que les tres ciutats estan compromeses amb la ciència i el coneixement, però també amb el pensament crític especialment necessari en moments difícils com aquests. “És lògic que aquesta ampliació de la Biennal es faci en aquest espai compartit, no només a tres capitals de la Mediterrània, sinó que tenen un vincle cultural i, evidentment, una forma destacada, una llengua comuna”.
Efectivament tenim la mateixa llengua, tenim elements culturals comuns i tenim un espai propi històricament, a partir del qual hem de treure també determinades respostes específiques”
Per la seva banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, també ha destacat els problemes que uneixen les tres capitals mediterrànies i la importància de poder debatre’ls de forma conjunta en un fòrum, com el de la Biennal, completament obert a la ciutadania. La crisi climàtica i el problema del turisme intensiu són, segons Ribó, comuns a les tres ciutats. “Efectivament, tenim la mateixa llengua, tenim elements culturals comuns i tenim un espai propi històricament, a partir del qual hem de treure també determinades respostes específiques“.
Jo diria que avui impulsem el corredor cultural mediterrani, no únicament tenim una infraestructura física, sinó també una infraestructura cultural, immaterial però molt important”
José Hila, alcalde de Palma, també ha volgut destacar la importància que el debat de les idees que bull a les ciutats baixi al carrer i interpel·li tota la ciutadania. “Jo diria que avui impulsem el corredor cultural mediterrani, no únicament tenim una infraestructura física, sinó també una infraestructura cultural, immaterial però molt important”.
Un objectiu compartit
La Biennal de Pensament és un projecte cultural que treballa per a una ciutat oberta. La seva missió principal, segons els organitzadors, “és treure a debat un seguit de temes i fer-ne partícip al conjunt de la ciutadania, des de la convicció que la governança de la ciutat s’ha de fer des del diàleg i la reflexió compartida. Les sessions de la Biennal s’organitzen de manera oberta a l’espai públic i es plantegen tant en un format de diàleg entre especialistes, amb taules rodones, debats i conferències com d’activitats artístiques, ja sigui en llenguatges expositius o performàtics”.
En l’edició d’aquests any es vol reivindicar allò que uneix les tres ciutats amb la mirada orientada a l’impuls d’un corredor cultural mediterrani dels territoris d’àmbit cultural compartit.
Cada seu té un consell assessor, que ha treballat de manera específica els respectius programes. Durant tot el procés, aquests diferents equips han anat compartint experiències per tal de fer el programa més enriquidor i eixamplar també les vies de col·laboració.
