El 23 de setembre, 12 anys i quatre dies després de la mort de José Antonio Labordeta, s’estrena ‘Labordeta, un hombre sin más’. Fugint dels biopics hagiogràfics que elogien els grans moments artístics d’un artista, Paula Labordeta i Gaizka Urresti repassen els moments vitals que el van convertir en un personatge tan estimat, però revelen també el seu vessant més íntim. Un diari personal escrit durant més de 10 anys i descobert durant el rodatge va esdevenir peça clau per traçar aquest apropament.
“En el diari explica el que vivia en aquell instant. Com se sentia en aquells anys (1964-1978). Les seves incerteses, les seves pors, i descobreix una persona fràgil”, expliquen els codirectors. “Per exemple, s’adonava que la cançó era el canal per arribar millor al públic i vehicular la seva lluita pel territori i la seva gent, però que l’allunyava del seu propòsit: dedicar-se a la poesia”, explica la Paula. “En algun moment escriu: ‘Deixo de cantar'”, afegeix.
“En algun moment va escriure que deixaria de cantar”
Paula Labordeta
Juana de Grandes, veu narrativa
Tot i que José Antonio Labordeta apareix en entrevistes, la principal veu narrativa a l’hora de desgranar-ne el vessant més íntim és la de la seva vídua, Juana de Grandes, en diàleg amb filles i netes. El documental es nodreix de diverses fonts audiovisuals, entre les quals hi ha gravacions domèstiques inèdites.
Tanmateix, no hi manquen grans moments de la seva carrera artística i com a comunicador, ja sigui interpretant ‘Canto a la libertad’ ens grans recintes o com a protagonista del popular programa televisiu ‘Un país en la mochila’. Ni tampoc episodis de la seva activitat política, com el famós enfrontament dialèctic amb el PP quan era diputat al Congrés per la Chunta Aragonesista.
A Barcelona, la cinta es projectarà als cinemes Boliche, on betevé ha entrevistat els seus directors.
