“Quina marca tenim aquí rellevant, que puguem exportar a tot arreu? Barcelona”. Després d’arribar a aquesta conclusió, Joaquim Dorca, soci i director de Devir, i el seu equip van decidir crear un joc sobre la ciutat i aquest va ser el punt de de partida de “Barcelona, la rosa de foc”.
Burgesia i revolució
El joc se situa a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, l’època del Modernisme. La ciutat acaba de tirar a terra les muralles i comença a construir-se l’Eixample. Els jugadors —de 2 a 4— són burgesos amb una doble missió: d’una banda, construir l’Eixample, i de l’altra, guanyar prestigi evitant que es produeixi una revolta social.
El taulell de joc té, com és lògic, el mapa de la ciutat amb el Raval revolucionari, l’Eixample burgès, i un Montjuïc ple de militars que controlen la ciutat.
Joies de l’arquitectura i personatges històrics
Els jugadors poden construir edificis com la Casa Milà, La Pedrera, la Sagrada Família o la Monumental… però també han de dur a terme accions per guanyar prestigi social i suport entre la classe obrera per evitar una revolta. Per guanyar aquest prestigi social, les cartes de personatges històrics com Amadeu de Savoia, Alfons XII o Prat de la Riba, són fonamentals.
El nom del joc ve de com es coneixia popularment a l’època la ciutat, com la rosa de foc, en referència a les bombes anarquistes, però també a l’eclosió del modernisme, amb joies arquitectòniques com el Palau de la Música.
Els ideòlegs del joc, dos italians
Els autors de ‘Barcelona, la rosa de foc” són dos experts italians, Marco Maggi i Francesco Nepitello, autors de ‘La guerra del anillo’, que va tenir molt d’èxit. El motiu d’aquesta elecció, segons Dorca, és que volien una mirada imparcial per a un moment convuls de la història de la ciutat.
El disseny gràfic i les il·lustracions són obra de Jordi Roca i David Parcerisa, que també van treballar junts en la creació del joc de taula ‘Victus’, inspirat en la novel·la homònima d’Albert Sánchez Piñol.
El joc va sortir al mercat al novembre en castellà i anglès amb una tirada de 5.000 exemplars, i a l’abril arriba a les botigues la versió catalana amb una primera fabricació de 2.000 jocs.
