1 milió d'euros: I aquests no es retallen sinó que es posen a disposició de les entitats culturals de barri de la ciutat. Ho ha anunciat el tinent d'alcalde de Cultura, que veu en aquesta mesura de govern una bona oportunitat per impulsar tots aquells teatres, ateneus, orfeons centres cívics i espais d'assaig de barri, sense ànim de lucre que necessiten un impuls econòmic per posar al dia les seves modestes instal•lacions. “Nosaltres creiem que aquestes institucions mai tindran la capacitat financera pròpia i més amb un moment de crisi on les esponsoritzacions i els mecenes van més aviat de baixa, per poder fer aquest salt qualitatiu que nosaltres desitgem que puguin fer per continuar fent la feina que fan”. S'incrementen els recursos per a la cultura de proximitat, es manté el projecte de les fàbriques de creació amb l'obertura a l'estiu d'una part de la Fabra i Coats però el que sí que es replanteja el govern municipal és la seva presència institucional en els grans consorcis. Hi és a una desena on se solapen les diferents administracions. Iniciar un procés de reflexió sobre quina és la manera més lògica d'organitzar tota aquesta qüestió, més lògica i més eficaç”. Sobre les retallades en equipaments, com al Lliure, on recentment s'ha anunciat que se suspenen dues obres, Ciurana ha dit que el que el preocupa és que la reducció de l'oferta cultural acabi fent disminuir-ne el consum.
El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha explicat aquesta nova iniciativa en “Un projecte cultural per a Barcelona”, a l’Ateneu Barcelonès. L’objectiu és ampliar tots els recursos possibles per millorar la base cultural de la ciutat. Ciurana ha argumentat que les entitats culturals no lucratives han tingut un paper molt important i són “la base de l’activitat cultural dels barris”. Així ho ha explicat Ciurana, que alhora ha demanat que es valori el treball d’aquestes agrupacions i espais culturals, que podran consultar les bases de la convocatòria pública per a aquest 2012.
Segons el tinent d’alcalde, els destinataris d’aquestes ajudes no són entitats que fan negoci amb la cultura, sinó més aviat el contrari. Per Ciurana, durant molts anys el consistori ha fet una política cultural de proximitat al marge d’aquestes entitats. És per això que, ara, el nou equip considera que cal fomentar la cohesió de la base cultural des d’aquestes entitats. Barcelona compta amb una xarxa extensa d’auditoris i sales per a les arts escèniques. En concret n’hi ha 47, incloent-hi tant les del circuit públic, com les de la xarxa de sales comercials i els espais de creació o centres d’assaig amb programació teatral.
La posada al dia d’aquests equipaments es farà mitjançant el Consorci de Rehabilitació de Teatres. De fet, gràcies a inversions similars, els darrers anys s’han remodelat sales de teatre com ara la Sala Villarroel, l’Antic Teatre o el Goya, entre d’altres. En aquest cas, però, només hi podran optar espais sense ànim de lucre com ara ateneus, cooperatives de treballadors o parròquies, entre d’altres. Tindran prioritat les inversions relatives a obres de seguretat, insonorització, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. En definitiva, es finançaran les mesures que possibilitin el compliment de les normatives vigents per a espais de pública concurrència.
La ciutat, a més, té una llarga tradició de teatres i auditoris sense finalitat de lucre, allò que popularment es coneix com a teatre amateur. Tot i que no n’existeix cap cens sobre el nombre d’equipaments i usuaris, a Barcelona hi ha desenes d’ateneus, orfeons i espais d’assaig arreu dels barris. Uns espais que garanteixen la renovació del planter teatral de la ciutat i que impulsa la divulgació i la pràctica de les arts escèniques per a públics molt diversos.
