No podríem trobar un millor escenari per entrevistar-nos amb l'autor d'aquesta crònica del ball a Barcelona. El Tango, una de les mítiques sales que encara sobreviuen a la capital ens ofereix l'excusa perfecte per parlar del naixement d'aquesta fal·lera barcelonina per bellugar l'esquelet. Els inicis els trobem a principis del Segle XIX. El resultat del llibre és exhaustiu. Gràcies a aquesta tasca descobrim noms propis com Caterina Aubert, que es va haver d'exiliar a Lisboa pel contingut polític de les seves cançons. O que Barcelona en plena efervescència del Paral·lel es va convertir en Tangopolis. Després de la guerra, la modernitat només arribarà amb la música que porten els "marines" de la sisena flota. Després vindran sales com Zeleste, Planeta 2001 o Bocaccio, les oficines centrals de la Gauche Divine i del moviment intel·lectual que es va produir just abans de la mort de Franco. De sales de ball, ara ja en queden poques com el Tango. Segons Aisa ara és la època daurada dels concerts en viu on el jovent també balla. Encara que del swing, el xarleston o el rigodon, ni rastre.
