La pressió sobre el cos de la dona durant el confinament va motivar l’Andrea Ruiz, àlies Mespapaia, a engegar el projecte fotogràfic “Anatomía del confinamiento”. La proposta s’ha convertit en una exposició que mostra estries, sacsons i pèls a les cames sense complexos.
Una mostra per reivindicar els cossos de les dones reals i que es pot veure fins a finals de mes a l’Espai Jove Casa Sagnier, un centre que ha acollit altres exposicions feministes sobre micromasclismes i, també, per visibilitzar la dona.
Pressió contra els cossos no normatius
En veure’s bombardejada durant la quarantena de fa un any per missatges en contra dels cossos no normatius, l’Andrea Ruiz va demanar col·laboració a altres dones a través de les xarxes socials per fer un projecte fotogràfic a favor de la diversitat dels cossos.
“Ens arribaven missatges d”aprima’t durant la quarantena’, o ‘posa’t en forma per quan surtis’, la típica operació biquini, però durant la quarantena ja n’hi havia prou amb la pandèmia mundial, com per a sobre tenir aquesta pressió corporal”. Una pressió que, explica, “era més forta durant la quarantena per l’aïllament social, on els únics referents els trobàvem a internet i als mitjans de comunicació“.
Projecte sobre l’autoestima corporal
A l’exposició “Anatomía del confinamiento”, que també es pot veure al web del projecte, Andrea Ruiz mostra cossos de dones reals per reivindicar la diversitat i posar èmfasi en què tots són igual de vàlids. “Totes les dones hi podien participar, tinguessin el cos que tinguessin, fossin normatius o no. Són els cossos que tenim, els de la xarxes socials estan plens de filtres o retocats, o corresponen a un percentatge molt petit de la població. Els volia visibilitzar per fer-nos sentir més a gust amb el nostre propi cos”.
Autoretrats de 60 dones
La mostra és un recull de fotografies de 61 dones d’arreu de l’estat espanyol, França i l’Argentina. Cadascuna ha especificat on estava confinada i els dies que feia que ho estava per mostrar l’actitud cap al seu cos a mesura que avançava la quarantena.
A més, cada dona s’ha fet les instantànies a ella mateixa: “En ser autoretrats, volia que les dones es miressin i es fessin fotos a elles mateixes, no tenir una visió externa sinó que fossis tu mateixa amb els teus ulls: fugir de la mirada externa i com soc jo per a la resta, sinó com soc jo i punt“. Tota una declaració de guerra als cossos normatius, perquè les dones es puguin acceptar a si mateixes.
