A casa se’m tractava diferent del meu germà només perquè era una nena“. Qui ho diu és l’humorista i periodista Ana Polo i forma part del pròleg de ‘La meva primera guia feminista’ (ed. La Galera), un llibre en què parla de les injustícies que afirma haver patit de petita pel fet d’haver nascut nena: “Jo havia d’ajudar la mare a recollir la cuina i el meu germà podia sortir a jugar”. Aquestes experiències van portar Polo a adquirir consciència feminista des de molt jove i a lluitar perquè no es perpetuï aquest tracte desigual.

Ana Polo: “No he pogut fer humor de la pandèmia”

‘La meva primera guia feminista’, el primer llibre de Polo

Part d’aquesta lluita consisteix a fer divulgació sobre feminisme. Polo ho fa a la premsa i a les xarxes, i ara també amb el seu primer llibre, un encàrrec de l’editorial davant la falta de llibres teòrics sobre feminismes per a criatures, que compta amb les il·lustracions d’Eva Palomar. ‘La meva primera guia feminista’ tracta d’explicar conceptes clau com el feminisme, l’heteropatriarcat, la pressió estètica —que majoritàriament pateixen les dones— o els rols de gènere, entre d’altres.

Monstre de l’heteropatriarcat il·lustrat per Eva Palomar

“L’enemic de la lluita feminista i l’LGBTQ+ és el mateix”

Polo parla ja als capítols introductoris de diversitat afectiva i de gènere i de les etiquetes “sovint rígides i limitadores” que es fan servir per definir les persones. També fa un glossari amb les diferents identitats de gènere i orientacions sexuals existents. Aquesta periodista creu fermament que, “com a dona i lesbiana les lluites feminista i LGTBIQ+ han d’anar de la mà perquè l’enemic és el mateix”. I parla de fer pinya per contrarestar-lo.

Si ets un home cis, blanc, hetero i de classe alta, el món està fet a la teva mida. La resta patim violències i desigualtats”
Ana Polo

L’enemic al qual es refereix Ana Polo és a l’heteropatriarcat, “aquesta estructura, aquest masclisme que es cola a tot arreu i que fa que quan ets un home cis, hetero i de classe alta el món estigui fet a la teva mida”. D’aquí que al llibre la il·lustradora Eva Palomar l’hagi representat com un monstre llefiscós que “ho taca tot”. Polo afegeix que les persones que no encaixen en aquesta normativitat “patim violències i desigualtats”. Finalment, afegeix que el missatge de l’heteropatriarcat el trobem a la tele, la ràdio, les cançons i els llibres, entre molts d’altres, i afegeix que “té el superpoder de la invisibilitat i està molt ben plantat als nostres cervellets”.

Desigualtat i privilegis

Polo explica que ser dona en aquest món “s’assembla una mica a anar per la vida amb les sabates descordades i amb pedretes a dins que se’t van clavant” i afegeix que si bé és possible caminar així, “haver de parar per cordar-te bé i treure’t les pedretes, fa que vagis més lenta mentre la resta avança”. La periodista assegura que és el masclisme el responsable de descordar les sabates de les dones.

Il·lustració del privilegi il·lustrat per Eva Palomar

L’autora de ‘La meva primera guia feminista’ parla de desigualtat de base entre dones i homes i dels privilegis que aquests últims tenen, que “fan que tinguin més facilitats que les dones en moltíssims àmbits”. I alhora explica que davant d’una situació desigual “no es pot tractar tothom de la mateixa manera” ja que, si no, “només aconseguirem que les diferències actuals s’allarguin en el temps i durin per sempre”.

Els rols de gènere

‘La meva primera guia feminista’ dedica un capítol sencer als rols de gènere i l’autora els defineix com els comportaments i actituds que es consideren correctes en funció de si ets un home o una dona. “No deixen de ser una eina de control“, diu Polo, perquè ningú no se surti del camí establert i són “responsables” que moltes persones no puguin construir la seva personalitat amb llibertat.

Aquesta periodista afegeix que “per molt que tu no li diguis a una nena que els seus colors són el rosa i el lila, elles ja ho saben perquè ho han vist a tot arreu”. Polo considera que “són tonteries que els posem al cap des de molt petits” i que llavors “se senten malament si fan coses que estan associades a l’altra gènere, com plorar, en el cas dels nens”.

‘La meva primera guia feminista’, d’Ana Polo, a la llibreria Obaga

Desconnectades del cos i del plaer

Ana Polo assegura que tot el que té a veure amb el cos que tradicionalment s’ha assignat a les dones “ha estat silenciat i se’ns ha donat molt poca informació” i assegura que “si estem desconnectades del nostre cos i el nostre plaer això ens fa més vulnerables, més manipulables i menys poderoses”. És per això que el llibre inclou il·lustracions d’una vulva, un clítoris i de l’aparell reproductor femení per dins per explicar com funciona la regla i, afegeix, que “volen que pensem que ens dominen les nostres emocions quan si tu entens que durant un mes, passes per diferents etapes millor t’entendràs i la vida serà més fàcil”.

Vulva il·lustrada per Eva Palomar

L’iceberg i la violència de gènere

Ana Polo explica que malgrat que amb 10 anys no es tinguin relacions sexoafectives “sí que segurament tinguis una idea de l’amor contaminada per mandats violents o tòxics que faran que deixis passar coses que no hauries de deixar passar”.

Per això creu que és molt important explicar el complex funcionament de la violència de gènere perquè “és un concepte que se sent per tot arreu”. I destaca que l’iceberg famós és la millor manera de representar que “les violències menys greus, com fer acudits masclistes, són la base de les més greus, com les violacions o els assassinats”.

Aquesta humorista assegura que per tal d’evitar la part de dalt de l’iceberg “hem de desconstruir les parts petites i això es fa canviant actituds nostres del dia a dia”. I assegura que vivim en una societat masclista i és “inevitable” tenir pensaments o actituds en contra de les dones perquè “ens han educat en el masclisme”.

Iceberg de la violència de gènere il·lustrat per Eva Palomar