ALFREDO PALMERO, pintor "La pintura per mi és la meva vida. Jo he nascut sempre en aquest ambient, des de petit en aquest cavallet, era del meu avi. En definitiva, és una necessitat." L'Alfredo Palmero treballa en un estudi a una masia del barri de Sant Genís. De fet, és el museu de la seva família. Una família d'artistes que han tingut ressò arreu del món. Especialment el seu avi, el mestre Palmero, que és qui el va ensenyar a pintar. "La primera formació meva, dels primers anys va ser la formació personal d'ell directa. La meva personalitat com a artista és una barreja entre aquests inicis com fora d'època i després quan el meu avi va morir, la pintura actual, la pintura contemporània." D'aquest estil amb un esperit modern i una base clàssica n'han sorgit col·leccions de quadres a mig camí entre l'art abstracte, l'underground o la cultura pop i els pintors clàssics. "Un pintor que m'ha influenciat molt és Velázquez. Tot el que és la iconografia de les Menines. D'aquest quadre, jo n'he estat fent unes sèries. També n'he estat fent una sobre cavalls. Va ser un tema que el meu avi va tocar i va ser molt reconegut dintre de la pintura de cavalls. Jo ho he continuat a la meva manera." Però no vol que se'l catalogui i se l'associï només a això. "També he fet sèries de pintures abstractes. Sóc bastant autodidacta i anàrquic. Sense normes. En certa manera, perdent el respecte a moltes coses. És a dir, ho faig perquè ho vull fer."
