Són imatges que recorren tres anys decisius de la història d'aquest país, des de 1974 fins a 1977. Una època convulsa marcada pel final de la dictadura, la repressió i també el combat democràtic, en què les parets es van convertir en plataformes per a la llibertat d'expressió. La mostra comença amb pintades contra l'execució de Salvador Puig Antich i s'acaba amb el referèndum sobre la reforma política. JORDI CALAFELL, cocomissari "Són tres anys i mig escassos en què en els murs de la ciutat apareixen pintades de tot tipus, fins i tot els monarquics vindicavem el rei Joan Carles fent pintades. Pintada d'extrema dreta, episodis d'una certa violencia, vagues, vindicacions veinals..." Les imatges són proves de treball i algunes tenen visibles marques de retolador. Totes formen part d'un projecte per documentar els missatges reivindicatius escrits als murs de la ciutat. Pintades que van captar 14 fotògrafs del combatiu grup Foto Fad, entre ells, Joan Fontcuberta i Manel Ubeda. Un fons de 1.620 imatges que l'arxiu ha rebut en donació. JORDI CALAFELL, cocomissari "És un fons molt important per la quanitat, més de 1.600 fotos, un investigador de la historia de la cultura, tingui consignes i la seva evolució..." Un testimoni sobre la Barcelona dels anys 70 amb les consignes polítiques i les reivindicacions socials de la ciutadania que es podrà veure en aquesta exposicó fins al 25 de setembre.
Els integrants del combatiu grup Foto FAD van començar l’any 1974 un projecte per documentar les pintades que apareixien als murs i parets de la ciutat. Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi Gonzàlez, Siso Mitjanas, Josep Moliner, Miquel Moix, Lluís Muñoz, Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda, Raül Vendrell i Crisitina Zelich són els 14 fotoperiodistes que van retratar les consignes polítiques, la repressió i els anhels democràtics de la ciutadania a través dels grafits.
La mostra està comissariada per Natasha Christia, directora artística del festival DOCfield>,16 i Jordi Calafell, de l’Arxiu Fotogràfic. Calafell explica que els grups polítics buscaven visibilitat a les parets de la ciutat en una època convulsa. Al principi la majoria de grafits eren només de consignes polítiques, però a poc a poc les parets del carrer van esdevenir espais per a la llibertat d’expressió en què la ciutadania demanava millors condicions de vida, de treball o llibertat sexual.
El tardofranquisme
“D’alguna manera estem recordant la desintegració de la dictadura“, afirma Calafell. “Al principi les pintades eren quelcom més excepcional, i els qui ho feien s’hi jugaven la vida, però a poc a poc es van multiplicar i, fins i tot, més enllà del missatge reivindicatiu en van començar a aparèixer algunes en clau més humorística.”
“De mur a mur” comença amb pintades contra l’execució de Salvador Puig Antich i l’assassinat d’Oriol Solé Sugranyes i s’acaba amb els escrits sobre el referèndum de la reforma política. Les fotografies estan agrupades per temàtiques, des de les reivindicacions vaguistes dels sindicats i treballadors fins a les peticions d’amnistia. Durant aquests tres anys van aparèixer pintades de tot tipus, afirma Calafell, “fins i tot els monàrquics vindicaven el rei als murs“.
La mostra exhibeix una selecció de 125 fotografies realitzades entre 1974 i 1977. Són proves de treball i per això contenen marques de retolador i correccions. Però en total l’arxiu n’ha rebut 1.620. Es tracta d’una donació important per la quantitat i pel valor documental.
