És com fer un viatge en el temps. Aquí els barcelonins recordaran moltes de les exposicions que van habitar al museu, un espai que ha crescut amb ells al llarg d'aquests 50 anys. En aquesta sala s'exhibeixen els cartells de les 79 mostres que s'hi van muntar, des de "Picasso eròtic", l'any 79, fins als autoretrats reunits, l'any passat. Unes exposicions que han ajudat a divulgar i contextualitzar la immensa obra del pintor malagueny, a l'encreuament de molts moviments artístics del segle XX. MONTSE TORRAS, comissària de l'exposició "Les exposicions ens ajuden a ensenyar tots els vessants de l'obra de Picasso. Aquí tenim més joventut i meninas." Gràcies a un treball en xarxa amb moltes institucions de tot el món, el Museu Picasso ha pogut portar a la ciutat obres de primera línia com els decorats de teatre creats per l'artista o 'Les senyoretes del carrer d'Avinyó'. Unes fotografies recorden que el muntatge d'aquesta tela de dos metres i mig no va ser gens fàcil. Les senyoretes van haver de pujar per aquesta finestra.
Els cartells de les 79 exposicions reunits en una sala fan impressió, sobretot perquè deixen imaginar tota la tasca feta pels responsables del museu, per tal de reunir obres disperses a tot el món. Un mapa interactiu permet al visitant d’esbrinar quines són les institucions que més han col·laborat amb el museu al llarg d’aquests 50 anys: el MoMA de Nova York o l’Hermitage de Sant Petersburg són algunes de les entitats que han col·laborat amb el museu barceloní per tal de portar-hi obres de primera línia. Des del Museu Picasso justament estan treballant per informatitzar totes les dades relacionades amb les mostres que s’hi van fer (comissariat, obres, catàlegs…), per tal de deixar-ho tot disponible al web aquesta tardor.
50 anys per divulgar l’obra i el seu context
Per Montse Torras, la comissària de l’exposició, “les mostres temporals ens han ajudat a divulgar totes les vessants de l’obra de Picasso, que és immensa”. És clar, al museu de Barcelona no ho tenim tot, tenim més obres de joventut, així com la col·lecció de ‘Las Meninas’. L’objectiu és divulgar la seva obra però també contextualitzar-la, perquè ha viscut i atrapat molts moviments artístics del segle XX. Per això també es van fer exposicions sobre Schiele, Matisse, Degas, i altres contemporanis seus. Si no és fàcil destacar alguna exposició en concret, les que més èxit van tenir últimament van ser ‘Les senyoretes del carrer d’Avingyó’, l’any 1988, París-Barcelona (2002) amb les 700 obres d’artistes francesos i espanyols exhibides.
A banda dels cartells, l’exposició (que es pot veure amb una entrada general al museu) ensenya instal·lacions i fotos dels muntatges, que no sempre van ser fàcils, considerades les mides d’algunes de les obres. També es poden veure els catàlegs de totes les mostres (la meitat dels quals encara disponibles a la botiga del museu); segons Montse Torras, “molts d’aquests treballs són llibres de referència a l’hora d’estudiar, per exemple, tots els artistes presents en la mostra “París-Barcelona”. Si és cert que aquesta mostra de les mostres tanca un cicle per al museu, els seus responsables encara tenen mil idees d’exposicions al cap. “L’obra de Picasso no està exhaurida. En tenim per a 50 anys més!”, somriu Montse Torras.
