DANIEL LAPIDUS, Gapminder "Gapminder és una organització sense afany de lucre que té per objectiu construir una visió del món basada en dades que tothom pugui entendre. Creem aquestes eines interactives al web, eines gratuïtes que tothom pot fer servir. Mostren l'evolució dels països al llarg del temps, les dinàmiques de població, les dinàmiques en la distribució dels ingressos... Treballem una mica com Wikipedia, en el sentit que persones privades poden fer-nos donacions mitjançant el web. Però, en un altre sentit, no som com Wikipedia, perquè no pretenem donar tota la informació: nosaltres prioritzem allò que creiem que és més important que la gent entengui. Així que aquesta és una via de finançament d'aquestes eines gratuïtes: les donacions. L'altra via és que anys enrere vam vendre el "software" al gegant Google. Ells han fet un ús molt intel·ligent d'aquest programari. Google també aplega un munt d'estadístiques i dades amb el seu cercador. Però el que nosaltres fem és posar-hi a sobre aquesta visió educativa per transformar realment la informació en coneixement. Volem convertir categories tan simplistes com nord i sud o rics i pobres en una imatge una mica més complexa del món. El coneixement de molta gent ve de tres fonts diferents: les experiències personals, allò que t'han ensenyat a l'escola en matèries molt aïllades i les notícies dels mitjans, amb grans titulars i informació treta de context. En lloc de tot això, nosaltres volem aportar una imatge més complexa, però intentem fer-ho d'una manera divertida. Fem les estadístiques divertides per ajudar a salvar les diferències entre la nostra visió equivocada del món i el món real. Necessites professionals amb la capacitat de superposar-se entre ells. Tot això no es pot fer d'una manera linial, amb un estadístic donant-li feina a un programador, que després li passa a un dissenyador gràfic i al cap de tres mesos tens un producte que ningú no sap fer servir. Necessites que totes aquestes persones entenguin la professió de l'altre, les seves habilitats i les seves matèries. Estem molt contents perquè altres organitzacions puguin accedir ara a les mateixes dades, gràcies a la iniciativa pública de les dades obertes. Així que les dades són cada cop més accessibles, però cal la creativitat i potser els governs no són els millors per fer això. És més important que els governs s'assegurin que hi ha una bona regulació de les dades públiques, de forma que les empreses, les organitzacions i les empreses puguin sortir-se'n amb aplicacions creatives de les dades. Fins ara els mitjans de comunicació ho han fet molt bé visualitzant resultats electorals o l'evolució de la borsa, fins i tot en temps real. Però algú ha vist una visualització en temps real de les emissions de CO2? O d'altres temes realment importants per al nostre futur comú? La veritat és que no. La idea és que, si nosaltres fem això, potser d'altres ens seguiran i faran servir el mateix alfabet, els mateixos gràfics animats, fins i tot a les televisions, on normalment hi ha poc temps. Però hem de millorar i no mostrar només les notícies ben polaritzades, hem de mostrar la imatge complexa del món."

Hans Rosling va crear la Fundació Gapminder el 2005 a Estocolm per continuar amb el desenvolupament del programa Trendalyzer. L’objectiu d’aquest professor de Salut Internacional era ensenyar “la bellesa de les sèries estadístiques”, convertint els números avorrits en gràfics animats i atractius. Va ser el març de 2006 que Google va comprar Trendalyzer i es va acabar enduent a Califòrnia els programadors que l’havien desenvolupat.

Però, amb el nou finançament assolit per la venda de programari, la fundació també ha seguit desenvolupant Trendalyzer: l’ha farcit amb tota mena de dades de desenvolupament de cada país del món durant els darrers 200 anys. El resultat és l’aplicació web Gapminder World, que també es pot descarregar gratuïtament com a programa d’escriptori (Gapminder Desktop). Amb una o altra eina, és molt fàcil construir gràfics que relacionin el nivell educatiu amb l’esperança de vida o la taxa d’alfabetització amb el percentatge d’usuaris d’Internet, per exemple. Els punts, més o menys gruixuts en funció de la mida de cada país, es belluguen sobre el gràfic per mostrar-ne l’evolució al llarg dels anys.

La majoria de les dades provenen d’organismes internacionals i institucions públiques que, malgrat les noves polítiques de dades obertes (“open data”), no sempre ho tenen tot publicat als webs respectius. Gapminder també ha comprat algunes bases de dades per posar-les a disposició del públic (en cada gràfic se n’indica la font). En tot cas, és la nova manera de visualitzar aquestes dades el que les fa veritablement accessibles per a tothom.

Per si tot això no fos prou per fer l’estadística divertida, el professor Rosling fa xerrades com aquesta de la sèrie TED i documentals com aquest que ha produït la BBC, on la seva loquacitat s’afegeix a la potència de la visualització de dades.

Fa tres anys que Daniel Lapidus assessora Rosling en els aspectes més tècnics. Lapidus desenvolupa “software” a la Fundació Gapminder, però no és un informàtic convencional: també ha estudiat medicina, relacions internacionals i estadística mèdica. La visualització de dades necessita professionals amb coneixements i habilitats molt diversos. Aquest estiu ha visitat Barcelona per fer un seminari a la UPC i una conferència a la UB. Si vols, pots sentir la conferència completa en anglès o bé la traducció simultània al català.