Les emoticones s'han consagrat com un element imprescindible en la comunicació digital. Les xifres ho confirmen. A tot el món se n'envien diàriament uns 6.000 milions. I el seu ús s'ha estès més enllà de les converses de missatgeria o WhatsApp. Instagram i Skype han estat les darreres xarxes socials ha incorporar-les. "Los uso mucho porque te permite decir muchas cosas en muy poco tiempo, es muy rápido." "Per als amics i en converses com en les felicitacions de Nadal." "La gent ho veu d'una altra manera, allò que entra pels ulls, arriba millor." La clau de l'èxit, segons els experts, és que són una eina eficient, ràpida i intuïtiva, però sobretot que són un activador d'emocions potent. EULÀLIA HERNÁNDEZ professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC "A base d'usar l'emoticona i anar entenent que aquella cara somrient o emprenyada és una cara enfadada o somrient, sembla que acaben produint el mateix, la mateixa la reacció en nosaltres que si fos una cara de veritat, i a nivell cerebral sembla que s'activen les mateixes àrees." Per això, fins i tot la publicitat ha començat a incorporar-les en anuncis. Les emoticones van néixer al Japó fa més de 30 anys i han sabut evolucionar amb les necessitats dels usuaris. Els joves en fan un ús més freqüent, però els més grans també les fan servir. "Si són coses alegres, que ens hem de trobar amb amigues posem un sol somrient, si una pot venir posem l'emoticona més trista." "Esa que está riendo y llorando... me encanta." "La cara contenta, la sorpresa, el petó, el cor..." Segons un estudi de Tiny Books, el símbol més popular entre els barcelonins és la cara que envia petons. La segueixen la cara que plora de riure, el cor vermell i una cara amb dos cors als ulls. "Me rió mucho, pues te pongo las carcajadas, me rió poquito, pues te pongo una sonrisa..." "El de la cara con corazoncitos se lo mando mucho a mi chica." "Te digo muchos besitos, pues te pongo los besitos..." "Pongo las notas musicales, las banderitas..." "Si esto es una caca, pongo la caca..." "Cuando es cumpleaños las velitas, las tarstas, las copitas, la cerveza... ja, ja..."
Les emoticones s’han consagrat com un element imprescindible en la comunicació digital i en alguns casos “són el missatge”. La clau de l’èxit segons la professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC Eulàlia Hernández és que són una eina eficient, ràpida i intuïtiva, però sobretot que són un activador d’emocions.
Activador d’emocions
“Una imatge val més que mil paraules“, recorda la professora, “si t’envio una cara somrient és molt més efectiu i directe que s’hi t’escric amb paraules que estic molt contenta”. Hernández també explica que l’ús continuat d’una cara somrient o enfadada produeix el mateix efecte mimètic en el receptor que veure el somriure d’una persona i s’activa la mateixa àrea cerebral.
A banda de les emocions facials, les icones també representen idees i conceptes. El seu origen és japonès i es van crear fa 30 anys. El seu ús s’ha estès més enllà de les converses de missatgeria o WhatsApp. Instagram i Skype han estat les darreres xarxes socials a incorporar-les. Però també comença a ser un recurs habitual en la publicitat.
Un llenguatge sense edat
A tot el món s’envien diàriament uns 6.000 milions d’emoji en els 41.500 milions de missatges. El seu ús és cada cop més universal, i les persones adultes i la gent gran també els han incorporat com a llenguatge d’ús habitual. Però el significat depèn de la persona, el context i, fins i tot, el tema de conversa.
Segons un estudi de Tiny Books, el símbol més popular entre els barcelonins és la cara que envia petons. La segueixen la cara que plora de riure, el cor vermell i la cara amb dos cors als ulls.
El disseny
Perquè el disseny aconsegueixi l’èxit cal que el significat sigui inequívoc. Existeix una organització internacional, el Consorci Unicode, amb seu a Califòrnia que en fixa les bases d’utilització i també aprova les incorporacions de noves icones. “Els emoji és un projecte en marxa i que s’adapta a l’ús que en fem i a la diversitat de cultures, religions…” afirma l’especialista. Per exemple, els finlandesos han aconseguit que s’incorpori la sauna perquè és un element tradicional del país, i aquí estem pendents, per exemple, que s’inclogui la paella, exemplifica l’especialista.
Nous usos
Com a investigadora del grup de recerca PSINET, Eulàlia Hernández assenyala que falta aprofundir en altres usos no tan coneguts per a les emoticones. Per exemple destaca que “poden ser un instrument útil per a les persones amb dificultats comunicatives”.
