Transparència, participació, col·laboració. El camí dibuixat pel consultor finès Antti Poikkola en la taula rodona sobre serveis públics 2.0 permeten ordenar pràcticament totes les reflexions que hem sentit en aquest Personal Democracy Forum (PDF). La paraula clau més repetida durant la segona jornada ha estat “open data”, és a dir, que les administracions públiques posin les seves dades a l’abast de tothom. La transparència és el primer pas. El següent és que els ciutadans contribueixin en aquestes bases de dades, amb la qual cosa s’obre una via per a la participació. Un cop la gent s’implica aportant no només dades sinó també comentaris i propostes, el repte és articular la col·laboració entre tots els implicats.
Transparència
En la mateixa taula rodona, la Generalitat de Catalunya ha fet un pas endavant en la línia de posar més informació d’interès a disposició de la ciutadania. La directora general d’Atenció Ciutadana, Marta Continente, ha anunciat que en un mes estarà en línia el nou portal de dades obert, que impulsarà el funcionament de noves aplicacions estadístiques, de mobilitat o de salut pública.
Una hora més tard, ja davant del PDF en ple, el director tècnic d’Opera Software, Håkon Wium Lie, ha fet la defensa més categòrica de la lliure circulació de les dades de les administracions públiques. Wium Lie, conegut entre els dissenyadors web per ser el creador dels CSS, ha argumentat que el ciutadà té dret a disposar de la informació que, d’alguna manera, ja ha pagat mitjançant els seus impostos. També ha assegurat que la circulació de dades genera riquesa. Per contra, les dues úniques raons per limitar aquesta “administració oberta” són garantir la privacitat de les dades personals i evitar que empreses privades es dediquin a explotar-les comercialment. Res que no es pugui controlar adequadament.
La transparència és l’eix de la lluita del blogger croat Marko Rakar, que a través de Pollitika.com ha divulgat bases de dades que mostren que al seu país hi ha més votants que habitants. Una senzilla aplicació permetia a qualsevol ciutadà consultar quantes persones hi havia censades al seu edifici i comprovar que alguns resultats contradeien les lleis de la física.
Però allò en què la transparència és més vital és en la denúncia de les violacions dels drets humans. La directora executiva de Witness, Jenni Wolfson, ha subratllat que la popularització de les eines digitals ha estat la millor arma per evitar que molts crims fins ara habituals quedin finalment impunes.
Participació
Entre les moltes experiències de participació ciutadana que s’han esmentat durant aquest PDF, n’hi ha una d’especialment significativa des del punt de vista més local. Es tracta del web Fix my Street, on els ciutadans britànics denuncien qualsevol desperfecte que necessita ser arreglat al seu veïnat. La setmana passada van rebre 1.200 denúncies. El més semblant que podem trobar al nostre país és Otrobache.com, tot i que en aquest cas la majoria de sots són a l’àrea de Madrid, que és la ciutat dels seus creadors.
Aquests exemples fan pensar que, com ha explicat el director de Ciutadania i Tecnologia d’IBM, John Tolva, “la web fa ciutat”. I no és només que els serveis públics en línia ajudin a millorar el funcionament urbà: és que les ciutats també poden ser enteses com a xarxes per les quals circula informació, en part pels nostres desplaçaments diaris i en part per les nostres connexions telemàtiques. Segons Tolva, la ciutat del segle XXI no la fan només els urbanistes sinó també els dissenyadors d’aplicacions web.
Col·laboració
El darrer esglaó és la col·laboració entre tots els actors implicats. El debat purament polític, en podríem dir. Durant la primera jornada del PDF es va debatre -per dir-ho ras i curt- si la societat digital cap a la que caminem ens fa més o menys lliures. Si ens deixa més en mans dels poders fàctics o bé subjectes als excessos verbals dels personatges amb ideologies més extremes.
Ha estat especialment interessant l’aportació de Randi Zuckerberg, la directora de màrqueting de Facebook, que ha presentat aquesta xarxa social com una eina de pau. Zuckerberg ha subratllat que als principals conflictes bèl·lics que viu el planeta hi ha persones d’un i altre bàndol que són amics al Facebook. No és una novetat de les guerres del segle XXI, però certament aquestes relacions poden donar més de si amb el suport de les xarxes digitals.
Tot plegat ho anirem veient en properes edicions del Personal Democracy Forum. Els seus fundadors Andrew Rasiej i Micah L. Sifry han donat per fet que el PDF-Europe de 2011 tornarà a reunir-se a Barcelona. De moment, tenen per endavant les cites de Santiago de Xile i Nova York. Rasiej i Sifry han assegurat que el camí cap a allò que ells anomenen “we.government” és molt llarg, tant el que ja s’ha avançat com tot el que queda per recórrer.
