Del recel inicial a l'ús intensiu de les xarxes socials. Les editorials han descobert que Facebook i Twitter són bones eines de promoció. ANA S. PAREJA, editora i directora d'Alpha Decay "Recuerdo en la época preFacebook en la que para convocar a gente para una presentación, era bastante complicado porque tenías una base de datos de periodistas y básicamente gente del sector pero era muy difícil llegar al lector. De repente el paso de, la primera presentación anunciada en Facebook a la anterior hubo una diferencia de afluencia de gente muy grande." HUGO DE COMINGES, responsable de les xarxes socials a El Acantilado "Fa dos anys a Facebook em sembla que teníem uns 400 i ara estem exactament en més de 2.000, 2.176. Twitter ha explotat fa poc, en els últims mesos hem doblat. Twitter supera Facebook i no para de pujar." Si fa tres anys a Espanya només hi havia 12 editorials amb presència a Twitter, avui ja en són més de 200. Per a les empreses petites és una finestra al món que permet una interacció directa amb el lector. "Dudas respecto a la traducción de cosas que estamos editando. Preguntamos cosas a los lectores. Nos ayudan. Una relación menos de pura información y bombardeo y más de conversación, diálogo y discusión, que me parece más interesante." SERGI MASFERRER, cap de premsa d'El Acantilado "Aquest nou canal de comunicació, directe diria jo amb el client, en aquest cas el lector un nou canal de comunicació, ens ha ajudat a conèixer-nos a nosaltres mateixos, a saber quins són els gustos dels nostres lectors." "Nosaltres només teníem el contacte amb el lector a través del que sentíem que ens en deien els llibreters, era un contacte una mica indirecte." La por, ara, és caure en l'excés. "Hay tantos Facebook de editoriales, que empieza a ser como demasiado para ese grupo de gente que es la interesada en tener agregada a una serie de editoriales. Es decir hay un perfil muy reducido de personas que quieren estar recibiendo información de editoriales continuamente." Es pot debatre sobre si s'ha de fer un ús més o menys moderat de Facebook i Twitter. El que sí que és clar és que són molt pocs els qui decideixen mantenir-se al marge d'aquesta via de comunicació.
Segons un estudi elaborat per Anatomía de la edición cada mes s’incorporen 10 editorials a la xarxa Twitter. Els professionals destaquen el diàleg directe, proper i immediat que ofereixen les xarxes socials com l’element que els ha convençut per entrar en un món que fa uns anys els era totalment desconegut.
Sergi Masferrer, cap de premsa de l’editorial El Acantilado encara recorda la reacció dels seus companys quan els va proposar crear un perfil a Facebook ara fa uns dos anys. “La situació avui és completament diferent a la de fa cinc o sis anys. L’espai als mitjans de comunicació és limitadíssim i la premsa escrita ha perdut pes”.
En el cas de les editorials independents, les xarxes socials els han permès fer-se un lloc i donar-se a conèixer entre el públic lector. “La gent s’atreveix més a abordar-te, preguntar-te a través de Facebook o Twitter”, diu Ana S. Pareja, editora i directora de l’editorial Alpha Decay. “L’expectació que es genera a les xarxes socials quan anuncies una presentació o una publicació et serveix d’indicatiu per saber l’acollida que tindrà el llibre”. El debat és ara si s’ha arribat a un extrem de saturació i es penja massa informació a Internet.
