Trobar formes per suïcidar-se a internet és molt senzill. Només cal fer una recerca i ràpidament apareixen articles, pàgines web i vídeos amb tot tipus d’informació i consells. Els títols denunciats pel CAC amb un escrit a la fiscalia són molt explícits: ‘Manual del suicida’, ’13 formas de suicidarse’ o ‘Respuestas: ¿Algunas pastillas para morir sin dolor?’ i, per tant, susceptibles d’un delicte tipificat pel Codi penal. Només els sis videos de YouTube denunciats acumulen més de 4,2 milions de visualitzacions, i el compte de Twitter té 16.700 seguidors. El CAC va presentar divendres un informe a la fiscalia per demanar-ne “la retirada immediata” i també insta a les autoritats que es restringeixi l’accés a aquests continguts i s’obligui a tancar les webs si s’escau. El CAC admet que hi ha “dificultats probatòries” en casos d’aquest tipus, i apel·la a la responsabilitat dels proveïdors d’internet per perseguir aquests continguts. En informes anteriors, sobre la violència masclista, l’anorèxia o la pornografia infantil, els continguts es van retirar d’internet durant el mes següent a la denúncia.
L’informe del CAC, que acompanya la denuncia a la fiscalia, alerta que l’accés a aquests continguts sovint és lliure i “no cal cap registre previ que acrediti que els usuaris són majors d’edat”. També posa èmfasi en 15 continguts més que no inciten directament al suïcidi, però que “ofereixen un discurs complaent” envers la mort per suïcidi i que inclouen missatges en què encoratgen les persones a dur-lo a terme amb valors com “pau, valentia o felicitat.” A més, també s’han detectat continguts que poden contribuir a un efecte “d’imitació” o de contagi de la conducta suïcida, el que es coneix com “efecte Werther”. Fins i tot, es proposa la creació de “grups suïcides” privats a través de les xarxes social i de la missatgeria instantània.
Per l’associació DSAS aquest és un “fenomen nou” en què “els mecanismes d’autoregulació i de control de les diferents plataformes no són suficients”. Per això demanen fer atenció als “detalls relatius a la comunicació, com l’aïllament, el mutisme o els canvis de conducta en les persones vulnerables”, que podrien estar-hi relacionades. L’entitat també adverteix que cada cop és més habitual que aquests espais a internet demanin als usuaris que introdueixin dades personals com el número de telèfon o el correu electrònic per exercir-ne un control directe, que en alguns casos pot desembocar en un assetjament per seguir les directrius del grup.
