Els últims mesos han proliferat els webs on es poden crear “deepfakes” o hipertrucatges pornogràfics, vídeos de persones despullades reals creades a partir de la intel·ligència artificial, però que semblen reals. Si bé els primers casos de manipulació es van fer amb personatges com Scarlett Johannson o Jennifer Lawrence, ara la facilitat per crear aquests continguts ho fa accessible a tothom.

S’han convertit en un risc real per a la intimitat i la pròpia imatge, molt especialment si implica menors d’edat, que poden fer-ho com un joc o per fer mal a algun company, sense ser conscients de les conseqüències legals de crear i difondre aquestes imatges.

Part de l’auge dels “deepfake” es deu a la facilitat per poder-los fer. En pocs minuts i des de diverses webs gratuïtes, qualsevol usuari pot generar imatges falses d’algú molt versemblants i que semblin reals a partir d’una foto. Els usos són infinits, des del més innocent fins a les revenges digitals. Segons l’informe “State of Deepfake” 2023 de Home Security, difós per la UOC, la pornografia “deepfake” s’ha disparat un 464 % i a la xarxa ja es poden trobar més de 21.000 vídeos pornogràfics generats amb IA.

Uns continguts que ja s’estan compartint per les xarxes i que poden tenir conseqüències legals. El professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Eduard Blasi, explica que els “deepfake” pornogràfics vulneren el dret a la privadesa i les dades personals i també el dret a la pròpia imatge. I això pot comportar multes perquè es fa servir la pròpia veu o imatge i es difon a tercers sense el consentiment de l’afectat, un fet que pot tenir responsabilitats administratives, civils o penals.

Vulneració de drets bàsics i conseqüències legals

Per fet de tractar-se d’imatges compromeses i relacionades amb la vida íntima o sexual d’una persona es pot ocasionar també una lesió al dret a l’honor, intimitat o pròpia imatge de la persona, detalla Blasi. Això sí, de moment, la creació d’imatges sexuals creades per intel·ligència artificial encara no es considera com un delicte específic en el Codi Penal. És a criteri de cada jutge decidir cas per cas si és delicte o no d’acord amb la legislació actual. Segons aquest expert, és previsible que els propers anys es modifiquin els tipus delictius o es complementin els delictes actuals.

A l’entorn d’internet no hi ha impunitat, s’ha de ser conscient que determinades accions no són un joc i poden tenir responsabilitats penals”
Eduard Blasi, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC

Com actuar si ets víctima d’un “deepfake” pornogràfic?

El primer que cal fer si algú crea un “deepfake” pornogràfic sobre nosaltres és denunciar-ho directament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que atén les peticions amb molta rapidesa. Gràcies a acords amb les principals companyies com X, Instagram o Facebook, es dona l’ordre de retirar les imatges i en menys de 24 hores es pot tallar la cadena de difusió. Aquest organisme també és qui pot obrir un expedient i sancionar amb una multa qui hagi fet aquesta mena de vídeos sense consentiment.

A més a més, també cal posar la denúncia al cos de policia indicat (Policia Nacional, Guàrdia Civil o Mossos d’Esquadra), que té brigades tecnològiques que s’encarreguen, precisament, d’identificar qui n’ha estat el creador i de perseguir aquest delicte en particular.