Si el 2008 tres de cada cinc nois d’entre 10 i 15 anys tenien mòbil, actualment disposen d’aquest aparell el 57,8%. El 2009 es va registrar la màxima incidència de la telefonia mòbil en adolescents, amb el 66,9% de catalans d’entre 10 i 15 anys amb mòbil. A partir d’aleshores, la proporció s’ha anat reduint any rere any fins al mínim marcat l’any passat, un 53,1%.
Catalunya és la penúltima comunitat pel que fa a la penetració de la telefonia mòbil entre adolescents. La mitjana a Espanya és del 63,5%, una xifra que superen de llarg Galícia (69,8%) i el País Basc (74,6%). Segons les dades de l’INE, en el conjunt de l’estat, el percentatge de nens i nenes d’entre 10 i 15 anys amb telèfon mòbil ha disminuït un 2,3% entre 2008 i 2014.
El professor de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Julio Meneses apunta que l’ajustament dels pressupostos familiars com a conseqüència de la crisi està al darrere d’aquestes davallades. Considera, a més, que el fet que des de 2012 les companyies telefòniques no ofereixin terminals amb programa de punts ha fet que les famílies s’ho hagin pensat dues vegades abans de comprar aquests aparells.
Meneses alerta que la recessió econòmica ha generat una desigualtat d’oportuniats entre els adolescents pel que fa a l’accés a la tecnologia. Defensa que el mòbil s’ha convertit, també per als joves, en “una eina fonamental per desenvolupar les seves relacions socials i poder participar en la societat de la mateixa manera que ho fan els adults”.
