Begoña Fernández va començar a investigar l’autoria de les fotografies trobades per Sponheim a principis d’aquest any. “Em vaig assabentar de la seva recerca a través de Facebook i vaig començar a investigar -explica Begoña Fernández, descobridora de les dues fotògrafes i comissària de l’exposició-. Vaig seguir la pista a partir de diverses persones que es van reconèixer en les fotografies, sobretot les nenes que apareixen en algunes fotografies. La fotografia de l’escola em va portar a un concurs fotogràfic femení. Això em va portar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i concretament al grup de dones que havien començat a fer fotografies de caire professional, no només com a aficionades i que havien competit en concursos i n’havien guanyat, i havien fet exposicions. I primer vaig començar moltes coses de Glòria Salas i creia que les fotos eren d’ella, fins que vaig descobrir a través del butlletí de l’agrupació que no, que l’autora era la Milagros. Totes dues havien guanyat el concurs en diferents anys.”
“Les fotògrafes perdudes de Barcelona” mostra les obres dispars de dues de les primeres fotògrafes del país. “Milagros Caturla i Glòria Salas eren companyes a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, tot i que eren ben diferents- explica Begoña Fernández-. La Glòria pertanyia a la burgesia, i la seva mirada és més estudiada, són fotografies més metòdiques. Esperava el moment adequat per tenir la fotografia que volia. Milagros Caturla, en canvi, capta moments i expressions espontanis de la vida de la Barcelona de finals dels anys 50. És fotografia de carrer. Té moments molt divertits i espontanis, com ara el d’una àvia llegint un còmic asseguda al terra.”
Les dues fotògrafes eren de la mateixa època que Joan Colom i Xavier Miserachs, però van passar a l’oblit fins ara. Van ser les primeres a crear un grup de dones en una entitat fotogràfica, quan a la resta d’Espanya no n’hi havia cap altre, ni tan sols dones fent fotografia dins les agrupacions. “Van assentar precedent, altres agrupacions les van tenir com a exemple a seguir. I és una cosa que s’ha descobert ara, amb aquesta recerca”, afirma satisfeta Begoña Fernández.
Com a punt final de la investigació, va voler localitzar les dues fotògrafes. Milagros Caturla havia mort l’any 2008, però va poder contactar amb un nebot i treure’n informació sobre la seva biografia. “Em va explicar que va ser una dona que no es va casar mai, que vivia amb la seva germana i que era una dona molt activa, que feia teatre, pintura, ganxet, costura… a més de la fotografia. Una dona molt moderna per la seva època.” A Glòria Salas la va trobar amb 101 anys, però no va poder arribar a parlar amb ella perquè dies abans de la trobada va morir.
