La historiadora de la moda i col·laboradora del betevé directe Sílvia Rosés Castellsaguer, repassa en aquesta secció els diferents casos en què la moda de bany genera controvèrsia a platges i piscines. Des de la normalització dels biquinis en nenes petites, també com aquesta peça de roba desapareix quan les dones arriben a certa edat i, finalment, el debat social sobre si s’ha de prohibir l’ús del burquini.

El cos de la dona sempre és un conflicte, i no el generem nosaltres”
Sílvia Rosés Castellsaguer

Un altre cas de sexualització de la infància

Sílvia Rosés ha començat la secció criticant una tendència que s’està normalitzant a les zones de bany. És l’ús del biquini en nenes de molt poca edat. Rosés es pregunta: “Algú em pot explicar quin sentit té aquesta pràctica? Per què cada vegada és més difícil trobar simples calces de bany per a elles a les botigues? Cal tapar uns pits, especialment, quan encara ni existeixen?

Per la historiadora de la moda, ni fent ús d’arguments estètics és justificable, “ja que, en la majoria dels casos, no es veu bonic”. A més, afegeix, “a falta d’uns volums que els subjectin, sovint els sostenidors acaben cargolats”. Una tendència que no dubta a considerar com “un altre cas de sexualització dels menors que també es dona a la roba infantil en general”. El que ella anomena “una adultització de les criatures”.

Una societat que castiga per l’edat

L’altra crítica de Sílvia Rosés també està relacionada amb el biquini i amb l’edat, però en aquest cas per les dones grans. Segons explica Rosés, són moltes les dones que, a certa edat, “es plantegen si no és millor abandonar el biquini i passar-se al banyador.

Una mostra més, diu ella, que “estem en una societat que castiga l’edat en molts aspectes com per exemple en els estereotips de bellesa. De fet, recorda que “com més allunyats estem d’un cos normatiu, més patim en espais com platges o piscines, i se’ns pressiona perquè no mostrem el cos”. I conclou: “La bellesa femenina normativa és grassofòbica, racista, capacitista, classista i, també, profundament edatista”.

S’ha de prohibir el burquini?

I ja per acabar, Sílvia Rosés ha reflexionat sobre un vestit de bany que es veu cada cop més a platges i piscines. Parlem del burquini, “una extensió del burca que atempta contra els drets i les llibertats de les dones”. Dit això, però, Rosés es pregunta si amb la voluntat de “salvar” les dones que es veuen obligades a portar-lo, no fem un mal major i “aconseguim” que directament no vagin a banyar-se. Sobre aquest tema, Rosés conclou: “Sense agradar-me l’opció del burquini, em planteja moltíssims dubtes sobre quina postura adoptar, tenint sempre la lluita per la llibertat de les dones en l’horitzó”.