Pedro Domínguez i Francisco Lucas tenen una cosa en comú: han estat guàrdies urbans de Barcelona durant 38 anys. Això els converteix en veus acreditades per parlar sobre seguretat a la ciutat, almenys per l’experiència que han acumulat patrullant-la. Els hem preguntat com veuen el debat actual sobre la inseguretat. És comparable al clima dels anys vuitanta que ells van viure a peu de carrer?
“Ara hi ha mòbils i abans, no”
Domínguez ha estat en actiu fins aquest estiu. Va entrar a la Guàrdia Urbana el 1981 i la majoria d’anys de servei ha treballat en unitats d’antiavalots, d’una de les quals ha estat caporal. Sovint els destinaven als punts més “calents” de la ciutat, com Ciutat Vella. Amb aquest bagatge, creu que el que està passant ara “entra dins de la normalitat”, i per explicar l’alarma que s’ha creat aquest estiu apunta un motiu: “Ara hi ha el Whatsapp, el mòbil… i abans la gent no s’assabentava d’aquests fets, o no amb la mateixa rapidesa”.
Tot i així reconeix que “sí que hi ha un repunt important de delictes, però en ciutats grans com Barcelona sempre n’hi ha hagut”. El problema d’ara, creu, “no és de quantitat d’agents, sinó que les administracions han de donar més suport a la policia“. I per la seva experiència, el “repunt” s’acabarà quan “vagin per feina i facin els canvis legislatius necessaris” perquè els delinqüents vagin de seguida a la presó.
“És un fenomen real”
A Francisco Lucas el coneixen molts veïns i comerciants de Ciutat Vella. Ara ja està jubilat però el segueixen aturant per explicar-li, per exemple, els robatoris que han tingut fa poc. “És un fenomen real”, diu Lucas, que va estar en actiu des del 1977 fins al 2015.
“Als anys vuitanta també hi havia molts robatoris”, explica, però assenyala algunes diferències, com ara la resistència a l’autoritat o la sensació d’impunitat que tenen els delinqüents actuals. A més, “abans els lladres eren més oportunistes, furtaven una bossa i sortien corrents, però no hi havia tants atacs amb navalles. Ara hi ha més agressivitat”.
