La falta de relleu generacional està deixant tocats alguns oficis de tota la vida. Peixaters, cansaladers, serrallers i pagesos comencen a veure amb preocupació el futur dels seus negocis. De vegades hi ha generacions familiars al darrere, un ofici que ha passat de pares a fills i que ara pot desaparèixer.
Pròsper Puig, propietari de la Cansaladeria Puig, un negoci amb més de 60 anys del carrer Gran de Sant Andreu, diu que “em sap greu que la joventut no ho vegi com una bona sortida professional”. Lamenta que s’estan “tancant empreses que funcionen molt bé perquè no hi ha relleu”. I afegeix que s’hauria de combinar la formació d’ofici amb l’empresarial, perquè en definitiva són petites empreses.
Així també ho veu Xavier Ribera, tresorer del Gremi de Peixaters de Catalunya i la tercera generació de la Peixateria Ribera, del Mercat del Ninot, que porta amb els seus dos fills. “No es presenta com a atractiu aquest romanticisme de la professió: poder posar en marxar les teves idees i tirar endavant un negoci”, defensa el peixater.
“Si et quedes al carrer i no hi ha cap operari que t’obri la porta, què fas?”
Per Manuel Romera, del Gremi de Serrallers de Catalunya i de la Serralleria Alonso 2000 i manyà des dels 14 anys, la situació no perilla, ja que un net seguirà els seus passos. Tot i això, assegura que aquesta no és la situació habitual i creu que és un problema ja que “si et quedes al carrer i no hi ha cap operari que t’obri la porta, què fas?”. A més considera que un dels motius de la falta de continuïtat és la manca d’ajudes públiques, ja que diu que si “ensenyo l’ofici a joves perquè puguin trobar feina, quina empresa petita els pot contractar si són aprenents? I aquí es talla, calen ajudes”.
“La terra ha de ser pública”
El món de la pagesia és una mica diferent, assegura Lluís Parés, pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat. Va ser un dels fundadors de la Unió de Pagesos al Baix Llobregat i va rebre el 2022 la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a l’agricultura. Ara s’ha jubilat i les seves terres les treballa un company, però diu que no té relleu. De fet tem que al Parc Agrari del Baix Llobregat, “d’aquí a 10 anys, s’acabarà la continuïtat”. Creu que una de les solucions per mantenir la feina del camp és “tenir accés a la terra, la terra ha de ser pública”.
També han posat sobre la taula el tema del prestigi professional i per Romera “un ofici és tan valuós com la millor carrera del món, però cal aprendre’l”. Demanen més recursos per barrejar ofici i negoci i, en definitiva, mantenir vius els oficis.
