Temps enrere eren negocis quotidians. Ara, els tallers petits de reparació d’articles són discrets entre el teixit comercial de Barcelona. Són menys però no han desaparegut i als que queden, de fet, no els falta la feina. Llencem menys ara? Reparem per estalviar o perquè està tornant l’hàbit de reaprofitar? Responen dos negocis que el fomenten des de fa anys al barri del Camp de l’Arpa: el Ràpid Barragan i el taller de ràdios Julmax.
Segona vida per a les sabates… i per a la sabateria
Fa gairebé 40 anys que la família Barragan adoba sabates i altres accessoris en un taller minúscul que mantenen com un museu de l’ofici, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. Els cunyats Jordi Barragan i Gerard López són la segona generació que s’hi dedica i, després de passar “uns anys molt durs”, veuen ara com els estan tornant els encàrrecs.
“Ens hem hagut de reciclar, per exemple fent arranjaments de calçat esportiu perquè molta gent en porta”, diu el Jordi. També s’han bolcat en xarxes com Instagram, per ensenyar el resultat de les feines. Però el Gerard apunta encara un altre motiu pel qual sobretot gent jove els ha “redescobert” ara: “Es nota més consciència de reaprofitar si es pot arreglar i de no llençar tant”.
Trobar l’avaria per recuperar el so original
On és més difícil veure clients joves és al taller del carrer de Conca on Max Baldero repara tot tipus de reproductors d’àudio. Els dels cotxes, les autoràdios, són l’especialitat de la casa des que va muntar Julmax fa uns 20 anys.
El sector ha canviat molt en aquest temps i assegura que, a l’hora de fabricar, ara la indústria “pensa més en la substitució que no en la reparació”. Tot i l’evolució tecnològica diu que “normalment es pot arreglar tot”. La prova és que no para d’entrar-li feina, fins i tot d’altres punts de l’estat.
Quan jo em jubili, llavors molts clients sí que hauran de llençar coses”
“Hi ha molta gent a qui li fa il·lusió recuperar aparells antics o arreglar aquella cadena de música que li va costar molts diners”, explica. Una altra clau és que no li queda gaire competència: “Ja ens hi dediquem pocs i, de fet, el dia que em jubili, no sé què faran molts clients. Llavors sí que s’hauran de llençar coses”.
Uns coneixements en perill d’extinció
El mateix diagnòstic comparteixen des del ràpid: “El taller es perdrà perquè no hi ha relleu familiar i és molt complicat ensenyar l’ofici”, diu el Gerard. El Max remata: “No hi ha tècnics ni tampoc els joves volen aprendre a fer reparacions. Suposo que aspiren a coses més elevades, com ara enginyeries”.
Europa impulsa el “dret a reparar”
La cultura de la reparació i els seus oficis podrien recuperar, però, el protagonisme perdut per la necessitat actual de reduir residus. A la Unió Europea se’n llencen 35 milions de tones cada any i per això el Parlament comunitari acaba d’aprovar aquest novembre l’anomenat dret a reparar. La nova legislació obligarà venedors i administracions a prioritzar la reparació abans que la substitució i a fer-la més atractiva per als consumidors. A França ja s’han posat en marxa iniciatives per bonificar amb descomptes els que opten per arreglar un producte.
