La Fundació Viqui Molins neix amb la voluntat de fer perviure la tasca social de la religiosa teresiana a favor dels més vulnerables. “Li vaig trobar sentit a fer una fundació per poder perllongar l’obra i l’estil un cop jo no hi sigui“, ha confessat Molins, de 87 anys, en una entrevista al ‘bàsics’.
Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna i president de la Fundació Viqui Molins, explica que l’estil de la vida de la Viqui Molins és una “inspiració i la nostra preocupació és que continuï”. Especialment creu que la nova entitat és important per acompanyar els “joves amb expectatives arriben a Barcelona i es troben sense res”.
Viqui Molins, una inspiració
Sánchez ha volgut destacar la inspiració que transmet Molins i ha detallat que ho fa arribant molt fàcilment a les persones, l’alegria de viure i compartir que transmet i el treball amb els altres, amb xarxa.
De fet, amb aquesta fundació, la religiosa i activista social vol donar continuïtat a la tasca que va impulsar al Raval, a la parròquia de Santa Anna i l’hospital de campanya obert per atendre persones que viuen al ras a Barcelona. Un tasca que s’ha anat ampliant amb serveis com una unitat mòbil per oferir atenció mèdica als qui dormen al carrer.
La Llar d’oportunitats ja té quatre pisos i 20 places
Una de les iniciatives que impulsa la nova fundació és la Llar d’oportunitats, un programa d’acompanyament per a joves en risc d’exclusió social. Explica que aquesta iniciativa es basa en la idea del “housing first”, és a dir, que perquè una persona sense llar millori la seva situació, primer necessita tenir “un habitatge permanent. De moment, la fundació disposa de quatre pisos, amb 15 places per a joves i cinc per a dones i el programa té una durada entre 18 a 24 mesos. Consideren que des de la millora de l’àrea econòmica, d’habitatge i l’establiment d’altres dinamismes vitals es poden abordar les altres àrees d’integració.
“Avui dia el sensellarisme és sense documentació”
L’objectiu principal de la Llar d’oportunitats és empoderar el jove per a la presa de decisions i la participació activa en la societat. “Llar d’oportunitats per a joves i dones en situació de vulnerabilitat forta, no només habitatge sinó també integració, sortida laboral i documentació”, explica Peio, que assegura que “avui dia el sensellarisme és sense documentació”, que és la falta de documentació la que porta a viure al carrer.
A més, de l’habitatge també s’ofereixen cursos de formació, iniciatives d’inserció laboral, atenció a la salut integral, assessoria jurídica o iniciatives culturals i socials. L’entitat planteja un itinerari en diverses fases que passen per l’adaptació i recuperació, el procés d’autonomia i l’experiència formativa i, finalment, la integració.
