Ració de nostàlgia amb Los Manolos. El mític grup de rumba catalana barceloní ha publicat un nou senzill, ‘Bum bum’, per commemorar el 30è aniversari de la seva actuació als Jocs Olímpics del 1992. Al programa ‘bàsics’, de betevé, han recordat que amb la seva actuació van ser “partícips d’un canvi de ciutat, de model de societat democràtica perquè veníem de la foscor. Vam demostrar que un país llatí si s’ho proposa és capaç de fer moltes coses,” ha apuntat Rogeli Herrero, que és guitarra acústica.
Xavier Calero, guitarra acústica i elèctrica, ha afirmat que el record que els queda ara, “30 anys després, és el de tots nosaltres compartint la sensació d’aquell escenari on ens van veure milions de persones” i el fet que “s’apostés per unir tres generacions de cantants de rumba catalana”. Sobre el ja emblema “Atletes, baixin de l’escenari”, Calero ha explicat com ho van viure els artistes, amb total alegria: “Els atletes van creure que també els tocava a ells fer festa sobre l’escenari, a ritme mediterrani. Feia molts dies que competien amb tensió”.
Tot i que milions de persones van veure l’actuació de Los Manolos a les Olimpíades, ells estaven tranquils pel costum de tocar. “Teníem la sensació que actuàvem a casa, perquè som d’Hostafrancs”, ha recordat Ramon Grau, bateria de Los Manolos. Com a anècdota, ha recordat que uns dies abans que l’organització dels JJOO contactés amb ells, precisament el grup s’havia fet unes fotografies a l’espai de Montjuïc, quan encara estava en obres, sense saber que uns mesos després aquest lloc els marcaria per sempre. “Tenim un lligam per sempre amb aquesta instal·lació”, ha dit.
BumBum
Herrero també ha parlat del canvi en els valors en la música al llarg d’aquestes tres dècades: “Fa 30 anys amb la música parlàvem de tot, obertament. Ara estem més polaritzats, sembla que s’han perdut el caliu i l’espontaneïtat”. Sobre la seva trajectòria, Los Manolos reconeixen que “després dels Jocs Olímpics vam tenir una finestra oberta al món, però no ens vam fer milionaris”. El grup està integrat per 10 músics, més tota la resta de l’equip, que arribava a 20 persones.
El tema vol fer un homenatge a l’empoderament femení destacant, especialment, la figura de les mares de la generació boomer, una dona “forta i poderosa” que es representa mitjançant la figura de la Tia Pepi, una artista i ballarina de ballet clàssic i flamenc del barri del Portal de Barcelona.
