‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana amb la lupa positiva en el retorn del camp de futbol de la Ferro que va desaparèixer el 2004 per les obres de l’L9/10, en la renovació de més de la meitat dels ascensors de la ciutat, el nou senyal que obliga els ciclistes i usuaris VMP a baixar del vehicle perquè estem en una zona compartida amb vianants i la data de la finalització de les obres de la Sagrada Família, el 2033.
1. Torna el camp de la Ferro
Territori ha explicat una nova i important fase de les obres del metro. Bàsicament, es tracta de connectar els dos ramals nord de l’L9/L10 perquè arribin a l’estació de la Sagrera i segueixin pel tram central, que encara s’està perforant.
Però Márquez vol destacar una conseqüència d’aquesta fase d’obres i es tracta del que passarà a la superfície. Tornarà el camp de futbol de la Ferro. Explica que en aquest punt fa 20 anys que els veïns conviuen amb aquest forat. El camp de futbol va desaparèixer el 2004 per poder fer les maniobres amb les tuneladores i la idea és que torni a la vida en uns quatre anys. 30 mesos d’obra ferroviària i 16 més per la coberta i el camp. Inclòs un equipament soterrani nou.
Aquest equipament s’anomena camp de la Ferro i no del Ferro perquè fa referència a l’Acadèmia Ferroviària MZA (Madrid a Saragossa i Alacant) que s’havia d’obrir aquí al costat.
2. Renovació dels ascensors de carrer
Márquez recorda els temps de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu quan la inauguració d’un ascensor o unes escales mecàniques era tot un esdeveniment pels barris de muntanya, sobretot a Nou Barris. En molts casos, aquesta infraestructura pot marcar la diferència entre sortir o no sortir de casa.
Posar ascensors o escales mecàniques en determinats llocs té una rendibilitat social, però també política, explica el periodista. Per això, quan s’havia d’inaugurar no hi anava el regidor del districte, sinó que el propi alcalde s’hi apropava.
Escales mecàniques i ascensors podríem dir que són infraestructures que van de la mà, amb el mateix objectiu de fer accessible una orografia urbana complicada. I no només l’orografia: Márquez recorda que Ciutat Meridiana, abans de ser un barri, havia de ser un cementiri. No van considerar la zona òptima per posar-hi morts, però “què dimonis, hi van posar els vius”. Eren els anys 60.
Ara, l’’Ajuntament acaba d’anunciar que es renovaran més de la meitat dels ascensors de la ciutat durant aquest mandat. Una mesura que s’emmarca dins el Pla de manteniment integral, que forma part també del Pla endreça amb que “es vol passar pàgina a vuit anys de colauisme a Barcelona”.
Tot i que mirant enrere, hem tingut algun ensurt… com el viscut l’octubre del 2021, quan tres persones van quedar atrapades en un ascensor a Ciutat Meridiana, al carrer de les Agudes.
Crec que Barcelona és un bon exemple d’accessibilitat, tot i que segur que queda molt per fer. Un altre exemple el tenim al metro, amb el 93 % de la xarxa ja accessible. Falten només 11 estacions, nou de les quals són a intercanviadors complicats com Verdaguer, plaça de Sants i Urquinaona. Ferrocarrils és al 100 % i Rodalies, al 84 %.
3. Senyals a favor de la convivència
El periodista avisa “una cosa bona amb trampa”. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que abans d’acabar hi haurà uns 40 punts de la ciutat on hi haurà instal·lat un nou senyal que obliga els ciclistes i usuaris VMP a baixar del vehicle perquè és una zona compartida amb vianants. “Pel que fa a la bici queda força clar, però el del patinet… jo veig clarament que estan parlant d’aquest altre vehicle”, reflexiona.
Considera que està molt bé apostar i fomentar la convivència, però aquesta ciutat tendeix a la sobresenyalització. La cartelleria viària està completament disparada, i més, amb els nous models urbanístics que per molt que els senyals siguin més petits, creu que es tendeixen a infantilitzar les normes.
El senyal de prohibit circular és un senyal universal, que es fa servir fins i tot als edificis per no permetre el pas a una determinada sala. I fins i tot els adolescents la dibuixen a les portes de les seves habitacions per deixar clar que allò és el seu imperi. Per tant, hem de començar a deixar de banda el paternalisme. Per tant, es mostra a favor de la convivència, però també una mica de sentit comú i de justícia viària.
4. Sagrada Família, horitzó 2033
Fa temps que els periodistes demanen la data de finalització de les obres de la Sagrada Família i fins ara no s’havia anunciat. Per fi, s’han pronunciat, ho han fet a través de ‘La Vanguardia’. Márquez creu que “fins i tot nostre senyor té un full de ruta pel que fa a la comunicació i el màrqueting”.
La basílica estarà completada d’aquí a 10 anys. O això han dit, perquè el periodista recorda que encara està sobre la taula la gran escalinata que ha d’enderrocar diversos edificis al carrer de Mallorca. “A la Barcelona on falten pisos, tirarem a terra desenes d’habitatges”, reflexiona. “O no, perquè aquesta llicència encara no està aprovada” i en fa broma “la façana de la Glòria, que pot acaba sent només una sortida d’emergència”.
A banda de l’arquitectura, recorda que la basílica és un temple d’oració, de reflexió, de contemplació, de recolliment. I també, d’acció humanitària: el patronat ha creat un fons social per finançar projectes del tercer sector. Hi destinaran el 2,3 % del que ingressen per la venda d’entrades.
