Ignacio Martínez de Pisón passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. L’escriptor i guionista va néixer a Saragossa, però des del 1982 viu a Barcelona. “El primer gran descobriment de Barcelona quan vaig arribar va ser que es podia viure al centre amb molt pocs diners. Al carrer del Comte Borrell, per 12.000 pessetes. Això feia la vida molt bonica”, recorda. En l’actualitat, però, això ha canviat i n’és molt conscient. De fet, l’escriptor diu que ara “la desigualtat conviu a la mateixa escala, ja no va per barris. Rics i pobres comparteixen el mateix ascensor”.
“Les coses boniques sempre passen per sota la Diagonal”
“La ciutat ha crescut per a bé, però s’han perdut les coses boniques de la Barcelona dels 80 que la feien una ciutat divertida“. Tot i això, Martínez de Pisón és un enamorat de la ciutat i explica que es mou caminant des d’on viu, a l’Antiga Esquerra de l’Eixample: “M’agrada anar a la Rambla, al Gòtic, al Raval… M’avorreix anar per sobre la Diagonal, sembla una ciutat dormitori, les coses boniques sempre passen per sota la Diagonal“.
“La Barcelona dels barris és tan real com la Barcelona del Liceu”
L’escriptor no creu que els llibres sobre la ciutat sempre hagin de fer un retrat de les icones com la Sagrada Família. Diu que ha après i ha heretat d’altres autors que l’han precedit com Marsé, que “poden parlar de la Barcelona dels barris, que és tan real com la Barcelona del Liceu”.
Diu que Barcelona és la seva ciutat i aclareix que, si no tens problemes amb l’habitatge, “és meravellosa”. Això sí, reconeix que els barcelonins són molt crítics amb la capital catalana. Per exemple, creu que un dels principals problemes que apareixen al Baròmetre municipal, que és la brutícia, no és més ni és menys que en altres ciutats europees i no s’assenyala tant. Amb el temps, considera que la ciutat ha entrat a formar part del club de les ciutat boniques i atractives del món.
Manca d’espais verds al centre de la ciutat
El seu lloc preferit de la ciutat el situa a Montjuïc perquè pot anar-hi a córrer, ja que reconeix que al centre li falten espais verds. Diu que no hi ha un gran parc com El Retiro de Madrid.
Més de 15 llibres publicats
Amb més de 15 llibres publicats, l’any 2015 va rebre el Premi Nacional de Narrativa per la novel·la ‘La buena reputación’. La seva primera història va ser ‘La ternura del dragón’, l’any 1984, i a partir d’aquí es va dedicar plenament a la literatura, també al cinema amb guions com l’adaptació del seu llibre ‘Carreteras secundarias’, que va dirigir el 1997 Emilio Martínez Lázaro. Amb el mateix director va escriure el guió de ‘Las trece rosas’ i és coautor amb Fernando Trueba del guió de ‘Chico & Rita’.
L’última novel·la que ha publicat és ‘Castillos de fuego’, un Madrid de postguerra a través d’una història coral. Però Barcelona també ha estat escenari dels seus llibres, com a ‘Derecho natural’ i ‘El día de mañana’, uns retrats d’una Barcelona més del passat que del present i també de la immigració que ha vingut a fer-hi casa seva.
