Amb el títol ‘Donde la ciudad pierde su nombre’, l’escriptor Paco Candel va publicar el 1957 una novel·la ambientada en una perifèria al marge de la ciutat. Hi descrivia el barri on ell mateix havia crescut, el que avui s’anomena la Marina del Prat Vermell però que era conegut aleshores per les cases barates d’Eduard Aunós.
Aquella realitat precària, a un pas de la Zona Franca, va desaparèixer sota la piqueta als anys 90 i va deixar pas a un petit nucli d’edificis al voltant de la plaça de Falset. Però l’aïllament i fins i tot l’oblit que denunciava Candel no han començat a vèncer-se fins fa pocs anys. Un dels avenços més recents ha estat l’arribada del metro.
Ara, la darrera planificació urbanística aprovada el 2019 projecta aixecar-hi uns 12.000 habitatges en una superfície equivalent a 40 illes de l’Eixample, dels quals més de 5.000 seran protegits. La previsió és que d’aquí a 14 anys visquin al barri 28.000 persones, quan ara n’hi ha empadronades unes 1.500.
Els canvis del barri, a través de tres dones
María Ortega, Rosa María Cortés i Toñi Fernández, tres dones implicades des de fa anys en les lluites i el teixit associatiu de diferents zones de la Marina, coincideixen a veure aquesta transformació com una oportunitat per revertir l’oblit històric i també com una ocasió per reivindicar les coses positives que manté el barri més enllà de la “mala fama” que havia tingut.
