El Sindicat de Llogateres, l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna i el bicibús són tres exemples d’entitats ben diferents que han nascut en els darrers set anys, al ritme a què hem anat fent programes del ‘bàsics’, i que han estat habituals al plató quan l’actualitat ho ha requerit. Al programa 1.000 les hem convidat no tant per parlar de les seves reivindicacions, sinó de les seves interioritats perquè facin balanç d’aquests anys.
Sindicat de Llogateres: “Quan algú truca a la porta del sindicat, ara podem mostrar la nostra trajectòria”
El dia 9 de maig del 2017 va presentar-se en societat el Sindicat de Llogateres. Aquell mateix dia al ‘bàsics’ ens vam fixar en una de les problemàtiques a què l’entitat ha volgut posar llum: els desnonaments invisibles. “Va ser el que va fer néixer el sindicat”, explica Enric Aragonès, portaveu del sindicat. Ell és una de les cares visibles del sindicat, dedica part del seu temps lliure a formar-ne part i es mostra orgullós de la feina feta: “Després de sis anys, quan algú truca a la porta de l’organització podem mostrar tota la nostra trajectòria”.
Bicibús: “Està present a tots els continents i cada setmana arriben projectes nous”
Un altre fenomen que s’ha expandit, fins a creuar fronteres i ser una referència mundial, és el bicibús. Ara hi ha prop d’una quinzena de línies actives a Barcelona, però la iniciativa va començar a Sarrià el març del 2021: “No ens esperàvem aquest èxit, el bicibús està present a tots els continents i cada setmana arriben projectes nous”, explica Yago Raventós. Ells també han hagut d’acostumar-se, per exemple, a atendre les peticions dels mitjans de comunicació: “Els primers dies vam crear un equip perquè estàvem completament superats”. Des de llavors els bicibusos han seguit creixent com bolets.
Hospital de Campanya: “Vam néixer en un caòtic moment meravellós”
La feina de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna va començar el gener del 2017. En un episodi de fred, la comunitat va decidir posar llits a les naus de l’església perquè hi poguessin dormir les persones sense llar. Ara Viqui Molins, monja teresiana i una de les impulsores del projecte, en fa balanç: “Ens en podem alegrar, perquè hem pogut fer projectes. Però també hi ha motius per entristir-se perquè les coses no estan millor”. Recorda el moment de posar en marxa el projecte com un “caòtic moment meravellós”.
