Denuncia 4 policies nacionals per una detenció racial i violenta: “Com més cridava, més em pegaven”

Dents trencades, marques de les manilles als canells i blaus per tot el cos. Són els senyals evidents encara, prop de dos mesos després, del presumpte abús policial que ha denunciat un ciutadà japonès, Shumpei Hisaoka, veí de Barcelona des de fa 14 anys. En marxa hi ha una instrucció judicial per aclarir l’actuació de quatre policies nacionals de la brigada antidroga que el van reduir i detenir sense indicis clars (va quedar lliure unes hores més tard) i que l’acusen a ell alhora de resistència i desobediència greu.

Hisaoka ha explicat al ‘bàsics’ el relat dels fets, que van passar el 17 d’octubre i que tenen l’Estació del Nord com a escenari inicial. Hi acabava d’arribar al matí en autocar des d’Alacant, després d’uns dies de feina. Mentre esperava l’ascensor dins de l’estació, carregat amb dues maletes i una motxilla, se li van acostar tres homes i una dona que es van identificar amb la placa com a policies (anaven de paisà) i li van demanar la documentació.

No va voler identificar-se per desconfiança

“Em va impressionar molt l’aspecte”, assegura Hisaoka, que descriu un dels agents com a “musculat, rapat i vestit amb una samarreta sense mànigues”, i destaca també la corpulència de la dona. En va desconfiar i es va negar a identificar-se. “Pensava que eren lladres i que si ensenyava la cartera, me la prendrien”. I assegura que els va contestar (“verbalment”) que no es creia que fossin policies.

Aleshores, la reacció dels agents, segons l’home, va ser tirar-lo a terra i estirar-li els braços enrere per emmanillar-lo. “Vaig cridar demanant ajuda, però com més cridava, més em pegaven”, afirma. En el forcejament la cara i les dents van picar-li al terra i també el van retenir posant-li una mà al coll, cosa que li va fer perdre la consciència per uns moments.

Un asiàtic amb maletes en una estació

Per l’advocat de Shumpei, Alejandro Pérez, la reticència a identificar-se està “justificada” ja que no és estrany que ciutadans japonesos siguin “víctimes perfectes” d’atracaments. I en tot cas, “el que no pot passar quan un ciutadà no es creu que siguis policia, és que exerceixis aquesta força, hi ha d’haver altres mitjans”, afegeix.

Sobre els motius de la identificació i posterior detenció, l’advocat creu que “no hi ha indicis” per justificar-les. La hipòtesi és que els policies, de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat, “van pensar que estaven davant d’un cas de drogues”.

“És asiàtic, portava unes maletes i una estona abans estava parlant amb una persona d’origen magrebí, és a dir, es van basar en estereotips”, raona. Hisaoka afegeix que, tot i que “a l’estació hi havia molta gent”, només li van demanar la documentació a ell.

“Pensava que m’anaven a matar”

De fet, els mateixos policies es van mostrar després contrariats pel possible error —seguint el relat que fa Hisaoka—, un cop van portar-lo a la comissaria de la Verneda. Això no li va estalviar, però, l’angoixa durant el trasllat en cotxe camuflat: “Pensava que m’anaven a matar i que em llançarien al fons del mar o al bosc”.

Només quan va reconèixer la comissaria va descartar la idea de ser víctima d’un segrest i “va alegrar-se en adonar-se que sí que era la policia de veritat”. També un dels agents, en una primera declaració de la instrucció judicial, ha confirmat l’alleujament de l’home després de la confusió inicial, un fet que, per l’advocat, és una demostració més que “no tenien cap indici per detenir-lo”.

“És japonès!”

El moment en què els agents van comprovar finalment la documentació del detingut revela, per Hisaoka, el prejudici que va guiar l’actuació. “És japonès!”, es van sorprendre els policies, segons l’home. El mateix desconcert van mostrar en obrir-li les maletes i descobrir que no portava res d’il·legal.

L’actuació posterior de la policia tampoc està exempta de presumptes irregularitats per Hisaoka. Donades les lesions que tenia, el van traslladar perquè rebés atenció mèdica a un centre que no va identificar. Només van curar-li, però, una ferida de la mà quan de fet tenia altres lesions més greus. Ell creu que els agents que el van acompanyar van pressionar la doctora que el va atendre perquè les considerés com a lleus.

Denúncies creuades

Finalment, de tornada a la comissaria, on va estar encara unes hores en una cel·la abans de posar-lo en llibertat, li van donar a signar l’atestat policial (que ell va negar-se a firmar) en què se l’acusa de resistència i desobediència greu a l’autoritat. “Han de fer-me culpable perquè no volen reconèixer l’error, però jo soc la víctima”, es defensa Shumpei.

La Policia Nacional no es pronuncia perquè el cas és al jutjat

A preguntes de ‘bàsics’, fonts de la Policia Nacional s’han limitat a respondre que “els fets estan al jutjat” i declinen pronunciar-se sobre el cas fins que es resolgui la instrucció. Només concreten que els agents pertanyen a la Brigada de Seguretat Ciutadana, fet que contrasta amb la denúncia contra el Shumpei, on hi consta el segell de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat. De moment no s’ha obert “expedient disciplinari”.

Per altra banda, fonts de l’Estació del Nord confirmen, sense detallar-la, que l’actuació policial va existir. El lletrat de Hisaoka confia ara que les càmeres de seguretat aportin llum al que va succeir i per això n’ha demanat les gravacions, cosa que no ha fet la policia. “Hi ha indicis d’abús policial, les lesions que va patir el Shumpei no es poden justificar per la suposada resistència”, insisteix Pérez. De moment, entre altres seqüeles, li hauran de treure segur una dent malmesa i substituir-la-hi per un implant.