‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana ha posat la lupa en les noves obres que encara la ciutat aquest 2024, en com el Consolat dels Estats Units a Barcelona celebra les tradicions catalanes i en la proposta de reutilitzar l’aigua de la dutxa al vàter.
1. Any nou, obres noves
La primera cosa bona del nou any té a veure amb l’urbanisme i les obres. Márquez recorda les paraules de Rajoy: “Els catalans fan coses”, i el periodista afegeix que els barcelonins, encara més.
Tres projectes importants a la ciutat s’uneixen als que ja estan en marxa a la via Laietana, a la Sagrera, a Glòries i a la Rambla i als que ja s’han fet a Pi i Margall i a Consell de Cent.
Les obres de l’L9 a Mandri obliguen a tallar el carrer a l’altura de la Bonanova. Aquesta afectació estarà així fins al 2025 i això fa que s’hagi d’anar fins a Ganduxer o Balmes. Per poder fer l’estació cal ocupar la calçada. Márquez recorda que a la tuneladora li manquen uns dos quilòmetres per arribar a Lesseps. La màquina es va tornar a posar en marxa el juny del 2022 després d’11 anys aturada.
La segona obra és la prolongació de l’L8 dels FGC des d’Espanya fins a Gràcia, que crearà tres estacions a l’Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia i reformarà la d’Espanya i la que ja funciona a Gràcia.
Si tot va bé, el 2027 ja haurien de circular-hi trens tot i que les estacions no estiguin acabades.
Pel periodista és un projecte que té tot el sentit del món si tenim en compte que les línies del Llobregat i l’Anoia i les del Vallès no es toquen. Són dos compartiments estancs i, si res no ho evita, el 2030 ja estaran unides. Però alerta, que això significa més obres a la Gran Via, a Consell de Cent, a Comte d’Urgell i a la travessera de Gràcia. I també al Parc de Joan Miró, on s’ha reduït la superfície afectada per treure la sorra de la tuneladora.
La tercera és la reforma de Sant Antoni, un projecte que apunta que arrossega una lamentable polèmica més política que urbanística. El temps previst de les actuacions és d’un any i mig d’obres i sembla que es convertirà en una gran plaça de plataforma única. De fet, ja ho és des de fa temps, des que es va treure el mercat provisional. La gran llosa era lloc de trobada de moltes comunitats del barri. Finalment, els únics vehicles que hi podran passar, de baixada entre Villarroel i Comte d’Urgell, seran els busos. Aquesta decisió hi ha veïns que no la comparteixen. No hi ha obra sense debat i sense polèmica veïnal, sentencia Márquez.
2. “The American” tortell de Reis
Fa un parell d’anys, ja vam parlar a ‘Les coses bones’ del Consolat dels Estats Units a Barcelona, el tercer que aquest país va obrir a Europa després dels de Nàpols i Belfast l’any 1797. S’ubica a Reina Elisenda, a l’anomenada Torre Godó Espuia, obra d’Enric Sagnier (1914).
Abans, havia estat a l’avinguda del Tibidabo per una raó ben comprensible: el cònsol Max Klein s’havia casat amb Madronita Andreu, fotògrafa i filla del doctor Salvador Andreu, impulsor de la ciutat jardí de l’avinguda del Tibidabo, a més del parc d’atraccions, el funicular i el Tramvia Blau.
Fa dos anys ja vam explicar que el consolat s’interessava per les tradicions catalanes. I vam ensenyar una piulada sobre el dia de Sant Jordi en què es veien els diplomàtics representant i explicant la llegenda del drac i la rosa. Aquest 2024 han compartit la seva experiència amb el tortell de Reis. Ara, la consolessa americana és Katie Stana, que el 5 de gener va fer dos anys en el càrrec.
20 segons i ja t’han explicat, sense dir res, com funciona la tradició del tortell de Reis. Pel periodista, el consolat fa un ús molt intel·ligent de les xarxes socials i és d’agrair que demostri interès en les nostres coses, que ara també són les seves.
3. Sequera: aigua de la dutxa al vàter
El company d”El Periódico’ Guillem Costa ha publicat aquesta setmana que la ciutat prepara una ordenança perquè les noves construccions o grans rehabilitacions incloguin al bany un sistema per tal de reaprofitar l’aigua de la dutxa i la pica per al vàter.
Aquests sistemes de recuperació d’aigües grises existeixen fa temps i hi ha molta gent que els té instal·lats. A més d’evitar malbaratament d’aigua, pot suposar un estalvi molt important. És a dir, com passa amb la instal·lació de plaques solars, la inversió es recupera ràpid.
La idea és que sigui obligatori en edificis de com a mínim vuit habitatges i s’espera que la normativa es pugui aprovar la segona meitat del 2024.
Per Márquez, també és una cosa bona que l’Ajuntament intenti fer servir més aigua freàtica per regar parcs i jardins. És una aigua que no es pot potabilitzar i reciclar-la per al verd de la ciutat considera que és una molt bona idea. Aquesta mesura l’ha d’aprovar l’Agència Catalana de l’Aigua i segons el consistori les converses estan molt avançades. No és cap ximpleria si tenim en compte que el 80 % de l’aigua que es fa servir per regar jardins és potable.
El periodista explica que al ritme a què anem no s’esperen restriccions en l’àmbit domèstic fins a l’estiu. Veurem com avancen les pluges a l’hivern i a la primavera. A veure si tenim sort: “Els creients, si ho creuen oportú, que resin, com va fer l’aleshores cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach durant la sequera del 2008“.
