La matinada de diumenge, la conductora d’un autobús nocturn va haver de fer fora un viatger que l’estava assetjant amb missatges de contingut sexual i masclista. És una situació que, encara avui, pateixen diàriament dones de diversos sectors professionals. Al ‘bàsics’ hem parlat amb dues testimonis: Clara Ceballos, que és taxista, i Marisa Chacón, que és membre del comitè Avanza Baix.
Totes dues han tingut múltiples experiències que les han fet sentir insegures, tot i haver triat el torn de nit perquè “permet conciliar”. “L’alcohol i les drogues agreugen les agressions verbals d’homes usuaris a conductores. Quan veuen una dona creuen que tenen el dret d’assetjar i fer comentaris sexistes”, ha denunciat Chacón. Fa uns mesos, mentre conduïa la línia d’autobús nocturn que connecta Barcelona amb el Baix Llobregat, va quedar-se sola amb tres homes als seients del fons. “Quedaven vint minuts per arribar al final del trajecte i els tres homes grans i forts del darrere, no baixaven i no baixaven. Em sentia indefensa”, ha admès.
Com a conductora d’autobús, en situacions com aquesta, pot fer servir el recurs de prémer un pedal d’emergència: “Quan l’activem, les càmeres comencem a gravar tot el vehicle i s’activa l’alerta cap als cossos de seguretat.” Un altre sistema a què recorren sovint és “fer llums a un cotxe de Mossos d’Esquadra”. Gairebé sempre paren al costat i ens demanen si tot va bé”, apunta Chacón. Els moments més complicats, ha explicat la conductora, arriben “quan parem a parades que són a prop de discoteques”. I afegeix: “Els usuaris van borratxos, i ens hem de sentir tota mena de comentaris. Des que anem amb ells de festa, fins que no servim per conduir un autobús.”
“Li vaig dir que o em respectava o que hauria de baixar del taxi”
Clara Ceballos és taxista, i, tot i que reconeix que conduir el taxi té l’avantatge que “ets tu qui decideix qui puja al cotxe”, hi ha moments d’autèntic pànic perquè “la persona que agredeix verbalment la tens just darrere”. I explica: “Una vegada va pujar un noi al taxi i va començar a insinuar-se. Vaig mirar-lo a la cara i li vaig dir: ‘aquí només hi ha un taxi, una conductora, un destí i un client. Una paraula més i baixes del cotxe.'”
Plantar cara, de vegades, fa posar el client a lloc, però de vegades no. El risc sempre hi és. “Les taxistes tenim un grup d’alerta per si ens sentim insegures. Ha arribat un punt que tinc tàctiques per saber si pujar o no una persona borratxa”, explica.
Per això demana que s’incrementin els protocols de seguretat per a les conductores. “Pagar la llicència del taxi inclou un dispositiu de seguretat en cas que ens passi alguna cosa. Això no s’està aplicant”, ha afirmat Ceballos.
