Per a Suanny Norely, veïna de Ciutat Meridiana i mare sola amb dos fills menors d’edat, l’episodi d’aquest dijous ha estat un “déjà vu”. S’ha enfrontat al setè intent de desnonament i, després d’un matí de pressió veïnal a la porta —al carrer de les Agudes—, cap al migdia se n’ha salvat. Però del que no s’ha deslliurat és de l’angoixa, l’estrès i els nervis dels últims mesos. Estar en risc de perdre la llar impacta de ple en la salut mental.
“Des que t’arriba l’ordre d’expulsió a casa, ja no dorms”, relata Norely, i lamenta que els fills —d’11 i quatre anys— “ho noten molt”, sobretot el petit, que la veu inquieta. La família s’ha vist obligada a ocupar el pis perquè no pot assumir un lloguer a preu de mercat. “Els Serveis Socials m’ofereixen un alberg. No marxaré a un alberg! Tinc una filla adolescent, no hi ha privacitat […]. Prefereixo anar sota un pont“, rebla contundent.
Davant d’una realitat límit, qui fa costat a la Suanny és el conegut com a Col·lectiu Sísifo, un grup de professionals de la psicologia que des del 2014 vetllen per la salut mental dels qui són o podrien ser desnonats. Lluís Domingo, psicòleg i membre de l’equip, assegura que, des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, el nombre de famílies que atenen s’ha arribat a duplicar. Ara són unes 80 i a principis del 2020 eren unes 40.
“La renda mitjana familiar de Ciutat Meridiana són 10.000 euros l’any, i un lloguer costa 800 euros al mes. Parlem d’un col·lectiu vulnerable que amb la crisi de la covid-19 ha perdut la feina i no té papers”, diu Domingo. Segons Isabella Guerrieri, psicòloga de Sísifo, estar en exclusió residencial provoca “ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i conseqüències familiars derivades d’aquest tipus d’estrès”.
Els infants absorbeixen el neguit dels pares
“Sovint els nens somatitzen el neguit dels pares amb problemes amb l’alimentació, d’insomni o a l’escola“, afirma Guerrieri. És el cas del fill de Yeri Hernández, veí que va ser desnonat. Segons ell, no recorda ben bé què va passar: “Vaig patir un atac de pànic, nervis… No sabia què fer”. Marta Gramont, pacient de Sísifo que ha passat per quatre ordres de llançament, certifica que és difícil tractar amb els infants.
Pronòstic d’espant: 200 desnonaments abans no acabi l’any
Domingo insisteix que l’objectiu de l’equip de psicòlegs no és únicament fer costat als veïns en “el moment traumàtic” en què els fan fora de casa. “La idea és empoderar la persona i fer seguiment dels casos perquè puguin sortir de la roda de la precarietat”, narra. Aquesta tasca, per ara, no té final: ell estima que a la Zona Nord de Barcelona s’executaran 200 desnonaments abans no acabi el 2021. “Cal omplir els pisos buits”, recalca.
