Una alcaldessa i 41 regidors electes. És el panorama municipal que emana del ple d’investidura de dissabte passat, en què els regidors van prometre el càrrec i Ada Colau va ser proclamada alcaldessa. La resta de càrrecs encara estan per assignar, i bona part d’aquestes responsabilitats dependran de les negociacions entre partits.
Els presidents dels grups municipals i els portaveus
Els regidors, un cop constituïts en grups municipals dins el ple de l’Ajuntament, cal que defineixin qui serà el seu president i, alhora, també el portaveu, dues figures que no solen correspondre mai a la mateixa persona, i que tenen una retribució extra.
Les responsabilitats de govern i les comissions
De les negociacions entre Barcelona en Comú i el PSC n’ha de sortir la configuració del nou govern. Les tinències d’alcaldia, amb un regidor del govern a càrrec de cada una, defineixen les gran àrees de govern. El govern pot escollir quantes en crea: en el primer mandat de Colau (i amb 11 regidors) n’hi havia quatre i amb els 14 regidors de Trias se’n van definir sis.
D’aquestes tinències en depenen els regidors de govern que s’encarreguen d’àrees com Mobilitat, Presidència, Comerç i Turisme o Medi Ambient, entre altres exemples de regidories creades en el mandat que tot just acabem de tancar.
El dia a dia de la política municipal es viu en les comissions de plenari, que coincideixen en nombre i temàtica amb les àrees de les tinències. Aquí el govern presenta les seves propostes i l’oposició exerceix el control. Les comissions estan comandades per un president, del govern o l’oposició, que s’escull per consens.
Els districtes
Als 10 districtes de la ciutat també s’estén l’estructura municipal que emana dels resultats de les eleccions. A cada districte li correspon un regidor, que fa la funció d’“alcalde de districte”. En els plens dels districtes hi ha un president, que sol ser de l’oposició.
La Diputació i l’AMB
Dels resultats de les eleccions municipals, i per elecció indirecta, s’escull la composició de la Diputació de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Dels 51 diputats que formen la Diputació de Barcelona, 18 corresponen a l’àrea de Barcelona (que també engloba municipis com Santa Coloma de Farners o Sant Adrià). La distribució dels seients a cada partit es fa a partir dels resultats electorals, i posteriorment cada grup polític decideix quins regidors de cada municipi envia a la Diputació.
Cal tenir en compte que el sou de la Diputació de Barcelona (més generós que el dels consistoris) és incompatible a cobrar de l’Ajuntament. Un cop constituït el Ple de la Diputació, els diputats trien qui presidirà l’organisme i també es formen la Junta de Govern i la Comissió Executiva, entre altres organismes que comanden aquest ens. En aquestes votacions juguen l’aritmètica municipal i els acords entre els partits per distribuir-se quotes de poder.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona cal escollir 90 consellers que formaran el Consell Metropolità, 25 dels quals pertanyen a la ciutat. Tots són regidors del Ple de l’Ajuntament i la representació que han de tenir s’escull, també, proporcionalment als resultats electorals. Els consellers no cobren sous de l’AMB, però sí dietes segons la seva responsabilitat quan assisteixen al consell.
Les empreses municipals
Les empreses, organismes, consorcis i fundacions dependents de l’Ajuntament també tenen representació municipal en el seus consells d’administració. Aquestes organismes gestionen el 40 % dels pressupost de l’Ajuntament. Entre les societats mercantils més destacades hi ha B:SM, amb un consell de 15 membres, format per regidors de l’Ajuntament de Barcelona.
