Carlos Zanón, poeta, novel·lista, guionista, articulista i crític literari, passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. L’escriptor és el comissari del BCNegra des del 2017 i l’autor de títols com ‘Yo soy Johnny Thunders’, ‘Taxi’ i ‘Problemas de identidad’, en què recupera la figura del detectiu creat per Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho. A més, també amant de la música, ha estat lletrista de Loquillo y Los Trogloditas i de Brighton 64.
Coneixedor de la ciutat de Barcelona —“hi vaig néixer, hi he viscut i probablement hi mori”—, ha publicat un quadern de viatges de la Ciutat Comtal, ‘Barcelona. Llibre de viatge’, acompanyat de les il·lustracions de Lara Costafreda. En aquesta guia, l’escriptor mostra la seva ciutat més íntima i l’artista dibuixa la Barcelona més humana i cosmopolita, mestissa i contradictòria. Zanón diu que és un dietari sentimental dels barris de Barcelona. L’escriptor reflecteix una ciutat de contradiccions. Per exemple considera que “a Barcelona tenim una mena de complex de superioritat, una necessitat que ens diguin que som molt macos, que som la millor ciutat”, però alhora a ell li agrada la ciutat i fins i tot quan és a fora “la trobo a faltar”.
“Cadascú té les seves Barcelones”
Zanón parla d’una ciutat feta de capes, que es construeix a través de les persones que coneixes, els carrers per on has passejat. De fet, defineix Barcelona com “la gent que està aquí i ara” i creu que “cadascú té les seves Barcelones”.
L’escriptor té llocs gravats que descriu al llibre com el Mercat de Sant Antoni, on el seu pare li comprava tebeos i retallables quan estava malalt. També recorda el Guinardó, on vivien els pares, però ells sempre deien que eren d’Horta, potser per donar-se importància, explica.
“La Sagrada Família és com un símbol de quan ens posem estupends”
“Jo crec que Barcelona és addicta a la performance. És una societat molt conformista i molt classista“. Zanón creu que no hi ha rebel·lia a la ciutat. A més reflexiona sobre alguns símbols com la Sagrada Família, que defineix com “un símbol de quan ens posem estupends”. Tot i que no en parla artísticament, és crític amb aquesta obra de Gaudí.
Parla de les diferents rambles, un passeig que reivindica com un lloc que era “iniciàtic per als joves”: “Tu anaves a la Rambla perquè passessin coses, a trobar coses, i jo crec que ho hauríem de recuperar“. De fet, va més enllà i considera que “hem de recuperar la ciutat per a la gent”.
